05/09/2016

Valentia i concessions

2 min

La renovació de Neymar, per ella mateixa, ja ha costat un ull de la cara, però, sobretot, generarà costos afegits. No acabarem al jutjat, però la factura fiscal que ha assumit el jugador ha tingut els seus efectes en les negociacions. Però no es tracta d’un acord aïllat de la resta. Al vestidor tothom sap les xifres de tothom, i al despatx del president s’esperen sessions dures de negociació per les renovacions de Messi i del tercer en discòrdia, Luis Suárez, que demanarà la seva part del pastís. Per no parlar del gran procés per garantir la continuïtat del cos tècnic, perquè entenem que l’equip de Luis Enrique seguirà tenint en compte el poder de decisió que se li ha atorgat a l’asturià. Seria un autèntic drama operatiu un relleu a la banqueta a final de temporada si el poder ha quedat concentrat només a Sant Joan Despí en perjudici de l’estructura del club. Per tant, hem d’entendre que a Luis Enrique se li aplicarà el mateix patró de negociació que a la resta de les estrelles de la plantilla. Això és: concedir pràcticament tot el que reclama l’altra part negociadora. Ho hem vist pràcticament en tots els escenaris que ens hem trobat fins ara, i això es trasllada, entre altres coses, a la massa salarial, que segueix sense abandonar els nivells de risc.

Concessions. Se n’han fet moltes i no sembla que s’abandoni aquesta pràctica. En canvi, han aparegut brots verds de valentia que fins al moment i després dels últims anys no es veien per enlloc. Umtiti. Digne. Són dos perfils de propostes que no haurien aparegut en èpoques anteriors de la gestió de l’àrea de futbol. No fa tant les apostes de l’àrea esportiva les hauria pogut firmar la portera de can Núñez o vostè i jo. Eren els millors, que massa sovint no es podien pagar. De moment Robert Fernández s’ha arriscat, ha aprofitat tota la feina prèvia del seu equip tècnic i ha sabut trobar opcions i perfils de jugadors que s’adiuen a la malmesa economia del club i a les possibilitats d’inversió. Es tracta precisament d’això. Si el Barça aspira a mantenir-se competitiu en un entorn de clubs amb injeccions multimilionàries dels seus propietaris, li toca treballar millor que els seus rivals i regar l’hort de La Masia perquè torni a donar fruits en pocs anys.

De l’equilibri entre les concessions, el “sí a tot” i la valentia a l’hora d’encarar els reptes immediats en dependrà l’èxit a llarg termini. Perqu è el club ha de ser fort per pagar la festa. Fort per seguir sent guanyador. Fort econòmicament per encarar la transformació patrimonial.

stats