30/10/2012

La boda del cosí de Rosario

2 min
El gallec Luis Suárez amb Leo Messi.

La primera vegada queda lluny. Va ser un dia de nevada intensa a prop del Nadal del 2004 a Zuric. Queda tan lluny que eren aquells temps en què Joan Laporta i Sandro Rosell eren prou amics per sortir abraçats del Teatre de l'Òpera. L'ocasió s'ho mereixia: Ronaldinho acabava de trencar els pronòstics i s'enduia a Barcelona el seu primer Fifa World Player. L'equip encara no havia guanyat res però aquell títol individual beneïa el camí del jogo bonito i llançava el primer missatge al món: el cercle virtuós aspirava a governar el planeta abans de recloure's al gimnàs.

Els dies que vivim són una altra cosa. Ara ens reunim per aixecar Pilotes i Botes brillants més sovint que moltes famílies. Des d'aquell dia del desembre del 2004 ja es va fent habitual trobar-nos un parell de cops a l'any. Ens mudem ben mudats (tot i que no tant com el primer dia), escoltem el crac que cada cop dribla més els tòpics per dominar l'escena, comentem els uns amb els altres com ha crescut des de la seva primera irrupció i ens reconciliem amb nosaltres mateixos. Ben bé com una boda.

A la cerimònia d'ahir s'hi van acostar uns convidats especials. Van venir uns amics de l'Argentina que cuiden el crac quan porta una samarreta que no és la blaugrana. Abans no l'entenien però ara sonen els violins cada vegada que es troben. Alejandro Sabella i Carlos Bilardo es van perdre ni més ni menys que el River-Boca de diumenge per passar-se la nit volant a Barcelona i assistir al banquet. Sabella ha parlat amb Guardiola per entendre com gestionar el personatge. Vam sentir de la seva veu que han trobat la fórmula. Que Messi el que demana en poques paraules és sentir-se important, percebre l'estima del seu entorn. Això sí, sense que l'atabalin, en la dosi justa. A l'Argentina, país que sovint abusa de les hipèrboles, no ho han entès fins fa poc, i des de llavors els resultats no han tardat a aparèixer.

Aquí, en canvi, ho hem tingut clar des d'un dia llunyà en què, instal·lats a Nova York en plena gira d'estiu, Guardiola i Messi van consensuar el vistiplau perquè el crac marxés als Jocs de Pequín. A partir d'aleshores hi ha hagut compromís i talent a canvi d'estima en la dosi justa. Per això assistim satisfets a cada un dels rituals. La pròxima trobada... al mes de gener. Com la primera vegada, a Zuric. Hi serem els de sempre. Mudats i tapats per lluitar contra el fred. També vindrà aquell parent portuguès, el que sempre acaba arrufant el nas quan el cosí de Rosario s'endú totes les atencions mentre pronuncia el discurs.

stats