Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

La dura feina de la formigueta

Feia molt temps que no ho vèiem en un partit del Barça. No estàvem acostumats a veure un canvi per perdre temps i defensar un empat in extremis en un camp difícil com Mestalla. Entre el canvi de Thiago per Xavi al minut 90 i la intervenció in extremis de Víctor Valdés es va salvar un punt que és el setzè de diferència respecte al Madrid i el novè respecte al segon classificat. El Barça va saltar a la gespa de Mestalla amb el mateix equip que va bregar al clàssic del Bernabéu a la Copa (amb l'única millora de Valdés per Pinto a la porteria). El desgast físic es va fer més que evident a València, on hi havia l'oportunitat de deixar (més) sentenciada la Lliga després de la cinquena derrota del Madrid en aquest campionat.

Se'ns escapen coses. Per exemple: se'ns escapa què passa amb els més joves de la colla, que havien de ser el relleu natural i que amb l'equip més consolidat que mai en el lideratge de la Lliga s'ho miren tot des de la barrera. Dels Bartra, Montoya, Tello i Sergi Roberto, qui més partits ha jugat és el lateral dret. La seva presència és testimonial i repartida bàsicament en els partits menys transcendents de la Copa i la Lliga de Campions. A més, Isaac Cuenca ha marxat cedit a Amsterdam després de sentir que l'oferta que li plantejaven era jugar a partir del moment en què la Lliga quedi matemàticament sentenciada. O no estan oferint el nivell que se'ls suposava, o no han acceptat marxar cedits per buscar minuts, o l'aposta ha passat a ser una altra. Però alguna cosa, insisteixo, se'ns escapa.

Se'ns escapa també el que pugui estar passant amb Villa, Thiago i Alexis. Fins al moment només hi ha rotacions a la posició de central. Fins i tot Pedro, que juga en una de les demarcacions de més desgast físic, es manté inalterable en l'onze inicial mentre Villa, Alexis i Thiago s'ho miren des de la banqueta o des de casa. Pedro dobla en titularitats (28) Alexis (14) i Villa (12). A més, el canari està oferint un bon rendiment però encara està a cinc minuts de la seva millor versió.

És possible que la idea sigui assegurar la Lliga i la final de Copa amb el bloc dels bons i anar dosificant forces a partir del mes que ve amb la Champions com a camp de batalla prioritari. A més, a finals de març la direcció tècnica ha de recuperar la normalitat i el seu titular. Toca, doncs, afrontar la provisionalitat fent feina de formigueta, acumulant. Al cap i a la fi, l'exigència no ens ha de fer perdre el món de vista: un empat a Mestalla no ha estat històricament un mal resultat.