Publicitat
Publicitat

Un esmorzar indigest

Així estàvem. Esmorzant encara amb aquell somriure tonto de quan el dia abans el Barça ha guanyat un clàssic. Entre el cafè amb llet i el croissant treu el cap el fiscal de l’Audiència Nacional per indigestar-nos el primer àpat de l’endemà. El president Bartomeu ho ha clamat amb poca convicció però les casualitats temporals apuntalen el discurs que “certs poders de l’Estat” actuen en contra del Barça. Segurament som davant d’una casualitat majúscula i no hi ha cap voluntat amagada en el fet que la petició del fiscal arribi poques hores després del partit més important de l’any i d’un dinar de directives tens en què Bartomeu i Florentino van tenir els seus moments de tensió a les postres. El context polític és el que és i seria naïf pensar que els poders de l’Estat no aspiressin a neutralitzar un altaveu com el Barça.

El clatellot els ha fet tornar al búnquer ara que al camp s’agafa la iniciativa. També la partida de pòquer institucional. Per primera vegada en massa temps, el Barça havia agafat avantatge. Havia jugat la carta guanyadora, la que ha enviat a la Federació Espanyola de Futbol per reclamar la final de Copa del Rei al Bernabéu. I Bartomeu havia aguantat el tipus davant de Florentino. Han tornat al búnquer com els cargols quan reben l’impacte de la sal abans d’entrar al foc. Assumint que possiblement hi ha certs poders de l’Estat que operen en contra i que quan convé saben jugar la partida amb habilitat, sorprèn la matusseria que han exhibit en alguns moments.

Sandro Rosell va prendre Neymar al poder real del Madrid. Això forma part dels seus actius. Una altra cosa és la manera com va gestionar internament el procés i l’obsessió malaltissa per enganyar a tothom anunciant que el crac mundial brasiler havia vingut per 30,40 o 50 milions menys dels que oferia Florentino. Després, Javier Faus va assumir la gestió de la defensa dels interessos judicials del club i del president. El resultat salta a la vista.

Els empresaris que estan en la mateixa situació que el Barça (i la majoria d’empresaris passen una epidèmia d’inspeccions fiscals) tenen clar que això només s’acaba de dues maneres. Una batalla al jutjat de resultats imprevisibles. O un pacte entre les parts que impliqui pagar diners i que algú assumeixi la culpabilitat. Com que ningú s’hi ha posat bé, anem avançant lentament cap a un xou judicial que ens farà avergonyir a tots plegats una mica. Només algú que discretament explori les vies possibles de pacte ho pot evitar. Algú que no sigui el que ho ha fet fins ara.

PUBLICITAT
PUBLICITAT