Quan fallen els serveis d'intel·ligència
Ha fallat tot el sistema en l'afer Valdés i l'estructura sencera ha quedat en evidència públicament. A més de les tasques regulars de sondeig del mercat i gestió del mitjà i el llarg termini, la direcció esportiva ha de tenir desplegat un servei d'intel·ligència eficaç com el que tenen els estats. No cal ser Carrie Mathison a Homeland , però és convenient disposar d'uns tentacles que subministrin informació de manera discreta per veure a venir les situacions, activar les vàlvules de seguretat i respondre-hi amb marge de maniobra. La seqüència no ha estat aquesta. Al despatx d'Andoni Zubizarreta no ha arribat informació fiable del que li passava pel cap a Valdés, ni del que es cou al búnquer del vestidor de Sant Joan Despí.
Aparentment, tampoc s'ha fet cas dels senyals d'alarma que anaven apareixent confusos en el paisatge. A principis de gener ja hi havia informacions que avançaven el que passaria deu dies més tard. I abans de festes el director d'un prestigiós diari de Madrid comentava les intencions del porter català en les típiques converses-confidència post dinars de Nadal. El gran públic es pot permetre el luxe de mirar cap a una altra banda. La direcció esportiva del Barça no va fer cas d'aquests missatges d'alarma tot i conviure a pocs metres del vestidor. No només això: tots els portaveus del club es van expressar amb una confiança que fregava la condescendència i que, segons consta, va irritar el protagonista abans de la reunió definitiva. Només la compareixença de l'entrenador, 24 hores després de la reunió, va aconseguir arrencar el missatge de l'entitat després de l'estupefacció inicial.
No treballar amb una bona informació d'intel·ligència genera altres danys col·laterals. La màquina del futbol base té un amplíssim estoc de migcampistes amb prou nivell per assortir el primer equip i mitja Lliga. També fabrica defenses i homes d'atac, però hi ha un dèficit important en la creació de porters. Si un s'entreté a mirar els partits dels juvenils, els cadets o els infantils, resulta evident reconèixer que juguen com el primer equip. És més difícil tenir la mateixa sensació veient les porteries.
Ningú havia previst una situació com l'actual, el worst case scenario dels anglesos. La direcció esportiva disposa, segur, d'una estratègia a mitjà termini que s'havia d'aplicar a partir de la temporada que ve. Ara l'haurà d'avançar per obligació en una posició extremadament sensible. Caldran els reflexos del millor porter per no prendre mal.
