03/10/2016

Sense el líder

2 min
Sense  El líder

Sense el líder, el Barça pateix. L’equip i el club. Sense Messi i amb Iniesta a la banqueta durant els primers 45 minuts eterns de partit, el Barça va ser un ninot xipollejant pel mateix fangar de Vigo on ja havia ensopegat la temporada passada. Sense el líder absolut, el seu adjunt Neymar ens ha demostrat que amb el Brasil potser sí que es posa l’equip a l’esquena, però que amb la samarreta del Barça s’ha de limitar a fer mal per la banda esquerra. Amb Messi mirant-s’ho per televisió, lesionat, amb Iniesta assegut a la banqueta inexplicablement, i amb Neymar lluny del que ens havíem imaginat que podia ser, el lideratge va recaure en els centímetres i l’orgull de Piqué. Primer gràcies a la pissarra d’Unzué, però després amb una empenta encomanadíssima. Sense l’error de Ter Stege, segurament n’hi hauria hagut prou per sumar algun punt.

Al club, el president Bartomeu ha introduït una nova figura que ha de liderar l’àrea executiva. Òscar Grau, el nou xèrif de l’estructura, hauria d’estar empoderat amb l’autoritat presidencial per fer de stopper dels directius que fins ara han governat regnes de taifes i que han fet servir la seva influència en àrees clau de la gestió del club. Exactament igual que els barons del PSOE. Serà extremadament difícil que se’n surti si no té el suport al darrere de tota l’autoritat presidencial. D’entrada, que la presentació del nou organigrama hagi quedat ajornada a la pròxima reunió de la junta directiva és un mal indici si es persegueix aquest objectiu de debò. Sense el líder al camp, implicat, i decidit a protegir la seva elecció, els delegats presidencials ho tindran d’allò més complicat per fer passar per l’adreçador els barons.

Els que hem nascut entre els 70 i els 80, els que hem crescut en el nunyisme i hem experimentat com el club s’ha transformat després de l’adéu de l’únic president que havíem conegut fins a la majoria d’edat, hem sentit els aspirants a la presidència apostar per la presumpta professionalització de la gestió del club. Segur que els sonarà allò de “Hem de gestionar el club com una empresa i allunyar-lo del directiu de puro a la llotja”. Els havans han desaparegut, però a l’hora de la veritat els directius (els que avalen la gestió amb el seu patrimoni) no han deixat de manar mai. Si ara el líder no s’arremanga i s’hi posa en profunditat estarem davant d’una altra oportunitat perduda. Però, esclar, mentre hi hagi Leo Messi liderant al camp, les coses seguiran avançant rutinàriament amb un cert punt d’estabilitat.

stats