Publicitat
Publicitat

2050. El monòleg de Nadal de l'avi

Els que arribem a vells serem molt pesats i castigarem les sobretaules dels nostres néts amb el record d'aquests anys. Faran veure que no ens escolten mentre evacuem el monòleg de cada Nadal: "Jo vaig veure cada tres dies el millor jugador del món amb la samarreta del Barça. Vosaltres no arribareu a presenciar res igual". Entre els efectes del cava i la punxada de la nostàlgia potser ho exagerarem una mica. Però només una mica, perquè estarem d'acord que el que ja ha fet Messi en aquesta època és i ha estat un regal dels déus. Això sí, com que tindrem llacunes de memòria atribuïbles a l'edat, no parlarem del 2013.

No és l'any de Messi. De cop i volta apareix com un més de nosaltres, oh, simples mortals! Hi va haver una època en què s'alimentava a base de Conguitos i refrescos de cola. Eren un altre Barça i un altre Messi, abans de tastar les bondats del peix del Mediterrani i de creure's el propi potencial, que ja havien detectat els del seu entorn. El 2013 s'ha acabat per a ell. Fa cinc anys que ho juga absolutament tot amb una exigència que només ell deu ser capaç de processar. Això té una factura. Un mal final de temporada passada, afegit a un estiu massa mogut per compromisos extraesportius, les lesions que el castiguen i que sigui un any de Mundial l'ha fet parar.

Descansarà.

Tot el que té a veure amb Messi està envoltat aquests dies d'un ambient de misteri desconcertant. Fins ahir no hi va haver un comunicat mèdic concret i detallat de quin és el seu mal. No riu com abans, el seu rendiment segueix sent extraordinari però no extraterrestre i l'acompanya un rum-rum que a l'estiu poden passar coses determinants per al seu futur. De la mirada estrictament mercantilista que governa alguns despatxos nobles del club n'ha sorgit la discreta temptació que ningú s'atreveix a expressar en veu alta. Les enquestes, el famós 2% del president a l'entrevista a TV3 amb el Bernat Soler, han tancat la temptació al calaix fins a nova ordre.

Tornem a la sobretaula del 2050. Serem uns venerables ancians i els més joves de la família evitaran tocar el tema futbol per no activar el monòleg. La pregunta és si aleshores Messi serà una institució al FC Barcelona, si haurà completat de principi a fi una carrera de blaugrana. O si serà algú com Ronaldinho o Cruyff, que arribat el moment van haver de fer les maletes. Que sigui una cosa o una altra es decidirà el 2014. Recordarem el 2014 perquè haurà estat un any determinant per a tots. També per a Messi.