Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Qui té por dels menjaorelles?

No han acabat de desaparèixer mai però ara travessen un moment d'autèntic esplendor. El menjaorelles actua com les plagues més demolidores del món rural i és tan mortífera com una mixomatosi descontrolada. Actuen en silenci i preferiblement en la foscor discreta. Vesteixen de manera elegant, estan abonats a la corbata. El modus operandi varia. El més tradicional consisteix en una aproximació a la víctima en silenci, sense fer soroll, per xiuxiuejar-li a l'orella. "Mira què diuen allà de tu", "Fixa't com et tracten aquests que en teoria són amics", "Has vist quina informació més tendenciosa... segur que hi ha aquest o aquell al darrere", "Mira quina crítica més gratuïta, ens volen fer mal". Amb l'explosió del 2.0 la mateixa fórmula cap en un missatge curt al mòbil. La inoculació del verí per terra, mail i WhatsApp.

La plaga està descontrolada i, després d'uns mesos de feina silenciosa, comencen a fer-se visibles els efectes nocius a la superfície. Al poder del club s'ha incubat una hipersensibilitat a la crítica que es transmet en declaracions públiques i en gestos interns. En la simptomatologia també hi trobem un detectar constantment l'amenaça d'una conspiració darrere de cada columna. Sense la feina sorda de l'exèrcit de menjaorelles que campen alegrement a l'entorn del club i dels seus despatxos nobles no s'entendrien arguments com els del president Sandro Rosell abans del derbi. Allò que hi ha gent que no té ganes que el Barça vagi bé, en referència al debat futbolístic que acompanya el passeig triomfal de l'equip del Tata Martino.

Els tentacles arriben a tot arreu perquè qualsevol estudiós de les plagues detectaria que sense la intervenció d'un menjaorelles, d'un dels bons, un entrenador argentí acabat d'aterrar a Catalunya mai no hauria expressat en públic que el critiquen per no ser de la casa o holandès.

Combatre aquest tipus d'epidèmies es fa més difícil a mesura que va passant el temps, mentre els que exerceixen el poder van veient com es desgasten les relacions entre uns i altres, i en paral·lel desapareixen les precaucions dels primers dies al càrrec.

El menjaorelles autèntic no busca el bé col·lectiu. Dedica les seves energies a alimentar la inseguretat de la seva víctima i a aïllar-lo d'influències externes que podrien tenir un efecte positiu en la seva vida. Etiqueta els altres d'enemics i intoxica la relació del cap amb qui gosa acostar-s'hi. El risc és altíssim, i si acaba vencent la planta es marceix sense remei. La bona notícia és que no cal invertir en plaguicides. N'hi ha prou deixant d'escoltar.