Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

La pregunta del referèndum: paral·lelismes

Vivim en un país en què el Parlament que representa la voluntat popular i el club esportiu més important del país -i alhora la marca més coneguda a l'exterior-, el FC Barcelona, s'han compromès a impulsar referèndums per prendre decisions de transcendència històrica. Mentre esperem pacientment que se'n surtin, travessem un moment en què els representants electes negocien el redactat i la fórmula de la pregunta clau per al referèndum polític. També als despatxos del poder blaugrana ha començat la incipient batalla semàntica sobre com es trasllada al soci barcelonista la consulta del futur del Camp Nou, la decisió més important per al futur de l'entitat blaugrana a mitjà i llarg termini.

Poca broma amb la batalla per la pregunta a Can Barça, perquè portarà cua. D'entrada, alguns directius han forçat la convocatòria d'una reunió extraordinària del consell directiu per tractar exclusivament del futur de l'estadi. La reunió s'havia de fer al mes de juny, però els que piloten el procés l'han anat dilatant fins que no han pogut més. Entre bastidors, on es mou millor la gent que ara s'ha bunqueritzat al poder del club, ja intervenen els grups de pressió. La pregunta és clau i les diferències de plantejament que semblen subtils són en realitat substancials. Exemple: no és el mateix preguntar "¿Està d'acord a construir un nou estadi als terrenys de la UB? Sí o No" que "Com a soci del Barça, ¿prefereix un nou estadi o la remodelació en profunditat de les instal·lacions actuals del Camp Nou? A o B".

Del que es va parlar en l'assemblea de compromissaris que va beneir el referèndum programat per al primer trimestre de l'any que ve se'n desprèn que els socis han de tenir sobre la taula totes les opcions amb la màxima informació. Però hi ha algú a dins del club que comença a maquinar a favor d'una tercera via fabricada als despatxos que dirigeixi l'interrogant cap a una opció o res. O voteu sí o seguirem com estem fins que aparegui alguna opció interessant i torni a començar el procés.

Les forces de la tercera via i les que defensen seguir al peu de la lletra el mandat de l'assemblea es trobaran assegudes a la sala de juntes en la reunió extraordinària del dia 9. Alguns lobistes esperaran des del despatx del costat amb la feina feta. Els dos processos van en paral·lel. L'única diferència aparent és que al Barça, de moment, no hi ha una societat civil, una Assemblea Nacional, que pressioni des de la base per evitar temptacions.