Els riscos del dia a dia
Proposo posar-se en la pell d’algú molt pròxim que viu el seu dia a dia amb una tensió especial. Té un cotxe potent, d’aquells que amb una accelerada involuntària superen els 100 quilòmetres per hora en pocs segons. El personatge en qüestió que els proposo analitzar avui viu angoixat. Un moment de desconcentració, una accelerada sense pensar en una zona de velocitat restringida, si passa el límit i l’enxampen al doble de la velocitat permesa... pam... s’obre un procediment penal que li esguerra la vida. Perquè el nostre home acaba de ser condemnat per un delicte fiscal milionari, ha hagut de pagar una quantitat inabastable per a la resta de mortals i, el més angoixant, si esgota l’última instància judicial tindrà un antecedent penal. I si comet un segon delicte ningú li pot garantir deslliurar-se de la presó. Si surt de festa no pot beure i conduir, si fa un negoci ha de donar ordres a la seva gent que siguin extremadament conservadors perquè l’Agència Tributària l’hi té votada i està atenta a interpretacions que li poden fer mal.
El nostre protagonista és un professional reputat. El millor del seu ram. El més gran de la història del seu gremi. Treballa a l’empresa top del seu sector i tot gira al seu voltant. Gaudeix del respecte i l’admiració de tothom. Ningú, ni els membres del consell d’administració, s’atreveix a prendre decisions estructurals sense tenir en compte la seva opinió. Malgrat això, viu amb preocupació que la potència de la multinacional que li paga el sou no ha sigut capaç d’exercir la seva influència quan les coses se li han complicat de veritat. I, per fer-ho encara més dolorós, l’amo de l’empresa directament rival, l’arxienemic de la seva corporació, viu incrustat a la taula petita del poder real. Vaja, que disposa d’uns tentacles que no som capaços d’albirar ni tan sols estudiant amb detall els habituals de la zona noble que s’ha construït a casa seva. I l’últim factor que el preocupa: el país que l’acull viu immers en un procés per alliberar-se de l’estat que el governa. En condicions normals no l’hauria d’afectar però l’empresa que el paga està molt vinculada a l’univers simbòlic dels que volen marxar, mentre que als que no volen deixar-los fugir els aniria molt bé neutralitzar aquesta potència simbòlica.
Posem-li nom. Leo Messi deu patir un dia a dia molt similar al que hem descrit. Com a mínim mentre no està a prop d’una pilota de futbol, que el reconcilia amb ell mateix. Amb aquest còctel, la renovació amb el Barça haurà de donar resposta a moltes d’aquestes situacions íntimes i personals.
