Publicitat
Publicitat

La tercera via més enllà de la remodelació

Tornem-hi amb els exercicis. Intenti per un moment posar-se en la pell dels 6 o 7 directius que tallen el bacallà a la junta directiva del Barça. O, encara millor, posi's en la pell del director general de l'entitat. Quan ja s'hagin fet el nus de la corbata i es vegin a la llotja de l'estadi per veure un partit, tips de canapès, pensin que tenen al davant una operació gegantina que els farà passar a la història, com és la construcció d'un nou estadi. Ja sigui el remodelat a la mateixa ubicació o el possible als terrenys de la universitat.

Examinem la complexitat de les dues operacions que ha estudiat la directiva aquests dies. Si l'aposta és traslladar uns metres el Camp Nou, necessites fer de funambulista i posar d'acord quatre institucions: Barça, Ajuntament de Barcelona, Universitat de Barcelona i Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat. Quan aquest diari va informar de les intencions del club per aquesta via, totes les parts implicades van tenir clar que per fer una operació d'aquesta magnitud caldria la complicitat al més alt nivell cuinada amb reunions discretes que no s'han produït, i l'aprovació de tots els actors. L'Ajuntament de Barcelona sembla que és l'únic que juga a aquesta via, per encarar la recta final de la seva legislatura, que és quan les decisions delicades s'ajornen per a l'endemà de les eleccions. El mateix passa amb els seus veïns de l'Hospitalet de Llobregat, que tenen més reserves sobre el projecte, ja que han aprovat una partida per millorar les instal·lacions existents. A més, ja hem dit que cal posar-se en la pell del director general, i aquesta operació més que milionària implicaria perdre el control total del club tal com s'ha portat fins ara. Antoni Rosich ha gestionat l'austeritat per endreçar els números, però no té un perfil per a una època d'expansió ni la capacitat de generar complicitats en les institucions implicades. Una muntanya (potser) massa alta.

La remodelació, en canvi, ha guanyat adeptes després de la reunió de la junta directiva del Barça d'ahir. Combina l'element sentimental i/o simbòlic de seguir al mateix emplaçament i mantenir la façana per canviar tota la resta. Fixin-se en el malabarisme semàntic del portaveu de la junta, que va parlar ahir d'una reforma per fer pràcticament un nou estadi però al mateix lloc. O sigui: no es pensi que farem els lavabos i la cuina nous de trinca. Ho canviem tot.

Permetin-me que d'aquesta opció en digui "la tercera via", tot i la mala premsa del terme en relació amb l'actualitat política catalana. Per aquest camí serà fàcil consensuar les dues sensibilitats que es van expressar ahir en la reunió extraordinària del consell directiu. Una altra cosa serà pactar la pregunta del referèndum que caldrà fer entre els socis, que també portarà cua. En seguirem parlant.