La variable electoral
Els fitxatges lluminosos de l’estiu passat han estat absents de pràcticament tots els partits decisius de la temporada. Estem parlant d’una dada objectiva. Ni Arda Turan ni Aleix Vidal han resultat determinants per guanyar el doblet. L’onze de gala només ha vist irrupcions de Sergi Roberto, quan ha sigut necessari, amb l’uniforme de jugador número 12. La forta inversió en reforços a l’estiu no ha tingut una incidència determinant en el resultat. Això sí, van tenir la seva repercussió en la dinàmica electoral que vivíem (patíem) ara fa poc menys d’un any.
La inversió va ser altíssima i els comptes del club han estat tan tensionats durant aquesta temporada que renovacions estratègiques com la de Sergio Busquets s’han de pactar ara i firmar més enllà del 30 de juny. L’ ebitda, aquest acrònim que serveix per mesurar la rendibilitat econòmica d’una corporació abans d’impostos, ha acabat estant més de moda entre el vocabulari intern del club que el terme trident, tan en boca de tothom fa només uns mesos. Just abans de l’inici del procés electoral, hores abans, es van produir dos moviments determinants: la renovació de Luis Enrique i del seu staff, i la renovació d’Alves.
El cas d’Alves venia d’un pols entre el jugador i el club. El Barça el va guanyar, però ha gestionat la victòria amb poca traça. Hem guanyat un any extra d’Alves per a la causa però hem perdut uns ingressos per la sortida d’un jugador que encara té cert cartell al futbol mundial. Estava fora unes hores abans de l’inici del procés electoral i el seu relleu ja estava fitxat, però quan Alves va capitular sabent que el seu farol quedava al descobert, el Barça el va mantenir. La famosa clàusula que l’allibera ha fet la resta.
El cas Bartra també deixa alguna mancança al descobert. Mentre tots els grans d’Europa busquen un central, una posició amb més valor que un bidó de cervesa fresca al desert, el Barça es desprèn d’un actiu per només 8 milions d’euros pel còmput de partits. Ni el preu ni el moviment ajuden a tenir esperances en el projecte de les pròximes temporades. És més, Mascherano disposa ara d’un regal en forma de posició de força a l’hora de negociar la seva millora de contracte per continuar.
Afortunadament aquest any no hi ha eleccions (al Barça) i hi ha hagut temps perquè l’estructura esportiva treballi amb previsió. A més, les difícils condicions de l’economia segur que han esmolat l’enginy per trobar solucions. O això, o se’ns farà molt llarga, la temporada que ve.
