04/02/2017

Endavant les majorets

2 min
Endavant les majorets

Ahir va ser un dia bonic per al barcelonisme: un emblema com Ronaldinho, crec que amb un paper històric a l’altura de Samitier, Kubala, Cruyff, Guardiola o Messi, pel que va fer i pel moment en què ho va fer, es va tornar a lligar al club com a ambaixador. No acabo de tenir clar què implica aquesta funció, i em sembla que tampoc no ho saben ni el brasiler ni el club, però és indiscutiblement positiu que una llegenda passegi el seu somriure representant la imatge de la institució.

L’alegria, però, es va anar tornant incomoditat a mesura que anava sabent detalls de l’homenatge al Dream Team, una cita em sembla a mi que obligada en el marc del 25è aniversari de Wembley però que els que regeixen el Barça no acaben de veure clara. Dijous a la nit Julio Salinas va posar el crit al cel a RAC1 pel tracte que estan rebent del club, i ahir el periodista Oriol Domènech -que va tenir, fa gairebé dos anys, la idea de fer un partit entre els integrants del primer equip del Barça que va guanyar la Copa d’Europa i un combinat d’estrelles mundials- va explicar a Catalunya Ràdio tota la seqüència.

L’Oriol va traslladar la seva idea al president Bartomeu, que l’hi va comprar a l’acte però que va delegar l’organització en personatges que han tingut reaccions sorprenents. Un excap de comunicació del club va assegurar, en una de les reunions, que els executius del club no veien atractiu el partit perquè els aficionats prefereixen veure majorets en minifaldilla que exjugadors de 50 anys amb panxa. I, per acabar-ho d’arreglar, un vicepresident va proposar a Salinas que fessin de teloners durant el Gamper.

D’entrada, em costa creure que un homenatge a un equip històric i ple de jugadors carismàtics no tingués tirada entre la massa social del Barça, i ja no parlo dels abonats -que potser no estan per a amistosos- sinó de culers que no tenen la sort de poder anar a l’estadi regularment. No m’ho crec, la veritat, i menys ara que un homenatge a Cruyff té més sentit que mai. De fet, l’homenatge a Cruyff del 1999 ja va omplir a vessar el Camp Nou.

Si com sembla el club s’ho ha repensat i reprèn la idea, em temo que quatre mesos seran insuficients per muntar el partit de la manera impecable que mereix. I tampoc és gaire intel·ligent deixar de banda els que van tenir la idea. Prefereixo pensar que han tingut poca vista que no pas que no n’han tingut ganes. I sobretot espero que, si no s’acaba fent, l’excusa no sigui l’agenda dels herois de Wembley. Per si de cas, que vagin escalfant les majorets.

stats