17/09/2016

Estimem Neymar

2 min

Aquesta setmana hem sabut que Neymar va renovar pel Barça perdent diners. Entre moltíssims i una monstruositat depenent de la butxaca del lector. Segons ha esbombat Wagner Ribeiro, exagent del brasiler ara convertit en un paràsit en l’entorn del craque, el PSG li oferia 40 milions nets per temporada més un jet privat i una participació en una cadena d’hotels que havia de portar el seu nom. Però el nano va dir que no i a mi em sembla que això diu molt del seu cap.

M’adono, cada cop que Neymar surt en alguna conversa, que no ens l’hem acabat de fer nostre. Que si és una multinacional, que si va tenyit, que si provoca els rivals amb filigranes, que si no té una vida gaire endreçada per ser esportista d’elit, que si els toiss... Vaja, ja se sap que la manera d’entendre la vida d’un català i un brasiler no casen gaire, que no van agradar mai les frivolitats d’Alves i tampoc agraden les de Neymar, però trobo un punt injust que el barcelonisme en general es miri el seu 11 amb el prejudici que no acaba de ser dels nostres i que el dia menys pensat fotrà el camp. O pitjor: que ens el vendrem perquè el trident és caríssim de mantenir i ell és la baula feble.

De totes les temptacions que el PSG -i algun altre equip- li va oferir a Neymar, n’hi ha una que em sembla encara més difícil de rebutjar que els diners: ser cap de cartell. Des que va aterrar a Barcelona, el brasiler ha acceptat el paper de lloctinent de Messi, no només amb bones paraules sinó també futbolísticament.

Cada cop que no hi ha l’argentí, com el dia de l’Alabès, Neymar fa mans i mànigues per assumir més responsabilitat i demostrar que ell també pot tirar del carro. De vegades se’n surt, com durant els dos mesos en què Messi va estar lesionat la temporada passada, i de vegades no. Però sempre tinc la impressió que se’l sobrepressiona i que vol fer més del que li toca; que vol fer de Messi i s’oblida de fer de Neymar, que no és poc.

I per què? Doncs perquè el brasiler va arribar a Barcelona amb l’aurèola de ser el relleu de Messi quan l’argentí abdiqui. Ara mateix és impossible saber si quan Neymar tingui l’edat actual de Messi haurà assolit la seva maduresa i comprensió del joc. Sembla difícil, la veritat. En tot cas, l’aspiració lògica de Neymar és ser Pilota d’Or algun dia i és perfectament conscient que, mentre jugui al costat del millor jugador de tots els temps, serà impossible. És per això que li valoro la decisió de quedar-se al Barça i em pregunto per què entre tot plegats no l’estimem més.

stats