TOT COSTA
Misc 12/05/2017

Neymar, la cara de la preocupació

i
Jordi Costa
2 min
Neymar, la cara de la preocupació

Afalta de les notes de final de temporada, la preocupació a Can Barça es distribueix en dos eixos: els resultats esportius i la situació econòmica.

Que la part esportiva amoïna queda clar quan el portaveu del club diu que la valoració del curs no es farà comparant-se amb altres equips -es refereix al cas que el Madrid guanyi la duodécima -, però, per si de cas, compara el palmarès -29 títols a 13- que han acumulat uns i altres des de la temporada 2003/4. No entenc per què la comparació dels últims quinze anys té més sentit que la dels últims cinc, però, en tot cas, que treguin la calculadora de trofeus fa pensar que només es veuen capaços de generar il·lusió de futur mirant al passat i, sobretot, que la valoració del curs dependrà de si el Barça acaba aixecant dos títols o cap. I això m’amoïna, perquè la lectura que ha de fer l’entitat és que, títols al marge, la competitivitat i l’espectacle d’aquesta temporada no han estat els habituals.

Ja se sap que, quan van mal dades en un equip gran, el gestor de torn recorre al fitxatge il·lusionant que consoli la parròquia. En el cas del Barça, em temo que no n’hi haurà prou amb un únic fitxatge que faci patxoca, sinó que caldran uns quants retocs que potenciïn la plantilla. I més si t’emmiralles en l’etern rival i t’adones que el Madrid ha reunit una colla de jugadors joves de nivell que els dibuixen un bon futur a curt termini. Però el problema del Barça és que bona part d’aquesta inversió ja la va fer -amb escreix- l’estiu passat i, de moment, no n’ha tret cap rendiment.

Aquesta setmana, el diari Sport apuntava que el pressupost blaugrana per a fitxatges és de 75 milions -més alt que els 60 habituals- més el que recapti en vendes. Insuficients per fitxar nivell. La pregunta inquietant és qui et pots vendre que et permeti fer calaix. Arda? No sé qui enganyaràs. Alba? Jo no me’l vendria si no tens un recanvi millor. Ja no parlo dels Mathieu, Digne, Denis o Rafinha, perquè em sembla una broma. I així arribem a Neymar, que aparentment no convenç un sector de l’afició i dels que manen. Em sembla un disbarat plantejar-se vendre l’únic actiu de nivell mundial que, per edat, pot tenir un recorregut llarg. Tant de bo només sigui un globus sonda.

Mentrestant, els agents que negocien amb el club se sorprenen que el secretari tècnic els digui que primer volen veure per quant poden vendre per poder saber quines operacions gruixudes poden afrontar. Tant de bo m’equivoqui, però ens veig regirant el mercat a l’agost a veure què hi queda.

stats