31/03/2017

El dilema Deulofeu

2 min
El dilema Deulofeu

Dos anys després del seu traspàs a l’Everton i tres després de ser ventilat per Luis Enrique sense haver acabat la pretemporada, Gerard Deulofeu ha reaparegut a les nostres vides. En 25 minuts d’amistós entre França i Espanya en va tenir prou per provocar un penal i marcar un gol que van donar la victòria als espanyols. I, com que vivim a cop de resultadisme, de passada ens va recordar que el Barça té una opció de repescar-lo que caduca aquest estiu.

És obvi que no és l’operació més important que ha d’afrontar el Barça la pròxima temporada, però és una de les més complicades perquè no hi ha una solució bona del tot. Per una banda, amb tots els seus dèficits sense pilota, que els ha corregit però li són intrínsecs, no hi ha cap extrem al mercat tant desequilibrant com Deulofeu per 12 milions. De fet, em sembla molt més útil que Rafinha com a recurs de banqueta o, fins i tot, com a complement ocasional del 3-4-3.

D’altra banda, Deulofeu no havia trobat l’estabilitat -i, per tant, no havia demostrat que Luis Enrique s’equivocava- ni a l’Everton amb Robert Martínez ni al Sevilla amb Emery, ni altre cop a l’Everton amb Koeman, i tot just ara apunta a convertir-se en un jugador important al Milan, gràcies a Montella. És titular indiscutible, ha resolt més d’un partit i comença a demostrar que el seu talent pot ser competitiu. Si jo fos el seu agent, li recomanaria que es quedés a l’equip italià com a mínim una temporada més, per jugar amb continuïtat i consolidar aquesta explosió. Però, esclar, no depèn d’ell.

Per al Barça és un dilema: executar la clàusula i recuperar-lo sense la garantia que el pròxim entrenador el vulgui i, per tant, sense saber si li pot donar una certa continuïtat, pot ser un mal negoci per al club i per al jugador. Però renunciar a l’opció és perdre’l definitivament; i si resulta que, per fi, Deulofeu confirma tot el que apuntava al futbol base, et pots trobar l’any que ve o l’altre pidolant en inferioritat de condicions perquè torni, pagant una morterada -com podria passar amb Bellerín- o implorant-li que faci un esforç -com s’ha temptejat amb Thiago-. Les cessions o traspassos amb opció de recompra no són una mala solució. Però també estaria bé donar als talents de casa l’oportunitat de florir i créixer al Camp Nou. Aquest ha de ser un deure per al pròxim entrenador. Però aquest estiu un dels dilemes de Robert es diu Deulofeu.

stats