23/05/2015

A Espanya, esquerra i dreta es resisteixen a desaparèixer

3 min
Juan Carlos Monedero, una de les cares visibles de Podem des de la seva fundació, se n’havia distanciat però va reaparèixer divendres en l’últim acte de campanya.

Politòleg de la UBTot i que l’estratègia de Podem estigui dirigida fonamentalment a les eleccions generals de la tardor, no hi ha dubte que les eleccions municipals i autonòmiques d’aquest diumenge són una prova de foc per a la recomposició del mapa polític espanyol que auguren les enquestes. El desgast del bipartidisme espanyol sembla que es pot donar per fet. Queda per saber l’abast real de la baixada de PP i PSOE, però tot apunta que el cicle que s’enceta serà el del multipartidisme.

I això tindrà moltes implicacions polítiques. Tanmateix, el que sembla cada cop més improbable és que s’acompleixi la hipòtesi populista o nacional-popular que estava en la base de l’estratègia de Podem. Els de Pablo Iglesias van voler defugir el debat esquerra-dreta tradicional, per reconfigurar la competició política al voltant d’un nou eix que enfrontaria els de baix contra els de dalt, personificats en la casta. En aquest nou esquema, Podem, deslliurat de la rèmora de les etiquetes ideològiques, podria articular al seu voltant una nova majoria social.

Però en un sistema polític madur com l’espanyol, en què malgrat tot les identitats polítiques tradicionals segueixen pesant, és una operació molt complicada. La frustració per la crisi i la corrupció ha generat un espai ampli d’indignació que feia plausible la hipòtesi populista, però sembla que la lògica de les esquerres i les dretes es resisteix a desaparèixer. És habitual que els canvis de vot es donin més entre partits d’un mateix bloc ideològic que no entre els blocs. I tot apunta que això passarà també en el cas espanyol: els camps de l’esquerra i la dreta es recompondran, però no hi ha indicis que s’hagi d’imposar un nou eix de competició política com a substitut de la dimensió ideològica clàssica.

L’habilitat comunicativa dels líders de Podem, juntament amb la decadència de les formacions tradicionals de l’esquerra espanyola, els ha permès créixer a les enquestes fins a tenir molt bones expectatives electorals. Però, cada cop més, el seu creixement sembla que serà un transvasament dins del camp de l’esquerra. L’emergència de Ciutadans ha suposat una vàlvula d’escapament per al votant de centredreta i de dreta que té ganes de castigar el PP però a qui, malgrat la indignació, se li feia difícil votar un partit que té el seu origen en els entorns de l’esquerra alternativa.

Els blocs ideològics perviuen

Les xifres són clares: segons l’últim baròmetre del CIS, només un 4% dels votants del PP del 2011 diuen ara que votarien Podem, enfront d’un 15% d’exvotants socialistes i un 37% dels d’IU. Per contra, Ciutadans recolliria un 18% dels antics votants de Rajoy, un 38% dels d’UPyD i només un 4,5% dels que van donar suport a Pérez Rubalcaba el 2011. Tal com ja va passar amb la desfeta d’UCD, o amb el progressiu esgotament del PCE, els grans blocs ideològics es van transformant però no sembla que hi hagi raons per donar-los per amortitzats.

Això no vol dir que el canvi s’hagi de menysprear. Obrirà perspectives i possibilitats múltiples de coalició, tant en els diferents nivells de govern com en les institucions d’elecció indirecta: des del Tribunal Constitucional i el Consell General del Poder Judicial fins a les diputacions provincials. Crearà escenaris nous que prometen ser interessants. Però, una vegada més, les línies bàsiques del conflicte polític sobreviuran al pas del temps.

stats