Publicitat
Publicitat

Més enquestes que mai però menys precises

La fractura del lligam entre elector i partit, la fragmentació i l’aparició de nous actors dificulten la predicció però alhora fan que els sondejos siguin més influents

Ara que sembla que les botigues de cigarrets electrònics ja van de baixa, hi ha qui diu que vivim un autèntic boom de les enquestes. Efectivament, el nombre d’enquestes polítiques que es fan i l’interès amb què el públic les segueix i les comenta ha anat en augment els últims anys. Les xarxes socials bullen cada cop que es publica una enquesta, han començat a proliferar els llocs web que recopilen totes les publicades i cada cop més gent està familiaritzada amb termes que abans pertanyien més aviat a l’argot dels professionals. Conceptes com mostreig, intenció directa de vot, estimació, no resposta o biaix estan a l’ordre del dia. Tot i la mala fama que acumulen els sondejos, deguda als problemes que sovint tenen per predir resultats i a les eternes sospites de manipulació, cada cop se’n fan més i reben més atenció.

De fet, bona part de l’anàlisi i el comentari polítics de l’últim any han girat entorn de dos fenòmens, Podem i Ciutadans, que són fonamentalment productes de la demoscòpia. Tot i el bon resultat de Podem a les europees, el que els ha fet guanyar centralitat en el debat ha sigut, fonamentalment, l’emergència a les enquestes com una formació que podia capgirar el sistema espanyol de partits. I podem dir el mateix de Ciutadans: tot i els indicis d’Andalusia, fins ara aquestes formacions són poc més que formatgets que apareixen a les gràfiques de les enquestes i, tanmateix, s’han situat al centre del debat.

Quin impacte tenen?

Les enquestes, de fet, no són només instruments de mesura del context polític, sinó que tenen força capacitat per influir-hi. Modulen les percepcions i fan que votants i partits adaptin els seus comportaments. Tanmateix, preveure quin impacte tindran en una campanya electoral és més difícil del que sovint se suggereix. ¿Sortir guanyador en una enquesta afavoreix o perjudica les expectatives d’un partit?

Els analistes han identificat tres impactes diferents, i sovint contradictoris, en els votants. El primer és l’anomenat efecte del carro guanyador ( bandwagon effect, en anglès): aparèixer com a guanyador en les enquestes facilita que més electors s’apuntin a< la teva opció. El segon és l’anomenat efecte underdog, que és precisament el contrari: aparèixer com a perdedor pot mobilitzar més els teus seguidors i facilitar que s’activin votants que si no es quedarien a casa pensant que ja està tot fet. I, finalment, les enquestes són importants per als càlculs que fan els votants estratègics. L’anomenat vot útil es basa sovint en informació de les enquestes, que els electors utilitzen per saber quina opció de vot és la més útil per assegurar que algú tingui representació o que s’imposi si el marge és estret.

Per què cada cop n’hi ha més?

En tot cas, què explica aquest creixent interès per la demoscòpia? Com és que les enquestes han guanyat tanta centralitat en el debat i en la informació política? Segurament té a veure, sobretot, amb els temps d’intensitat i incertesa política que vivim. Després d’un període de força estabilitat, hem entrat en un període de gran volatilitat, en què tot el mapa polític va camí de recompondre’s. En aquest context, el debat s’intensifica i els electors, sovint orfes dels referents tradicionals, busquen elements per orientar-se en un paisatge polític difícil de reconèixer. Les enquestes aporten punts d’ancoratge, que permeten fer-se una idea aproximada de com estan les coses, i així poder redissenyar estratègies i adaptar el comportament al nou escenari.

Però més enllà de la intensitat del moment polític, hi ha altres factors que han contribuït a l’auge de les enquestes. Un és la reducció de costos, cosa que ha generat una oferta més gran d’enquestes. L’abaratiment de la telefonia i la informatització de processos que abans eren manuals, entre d’altres, les ha fet més assequibles i, per tant, se’n poden fer més. A més, recentment han aparegut les enquestes online, que representen un estalvi substancial respecte a les tradicionals per telèfon o presencials. A casa nostra encara hi ha prevenció sobre aquests sondejos, però algunes empreses han començat a utilitzar-los per abaratir costos i guanyar velocitat, sovint en combinació amb els telefònics.

Evidentment, les enquestes per internet tenen els seus problemes, ja que determinats segments de població (gent gran, per exemple) són difícils de trobar a la xarxa i el mostreig online és més complicat, però la diferència de preu és prou gran per pensar que, cada cop més, una part de la recerca per enquesta es traslladarà a aquest àmbit.

Per què fallen?

Irònicament, però, l’auge de les enquestes es dóna en un moment en què la seva funció més visible, que és la predicció de resultats electorals, ha esdevingut més complexa. La mateixa volatilitat de l’entorn polític que afavoreix l’interès ciutadà per les enquestes contribueix decisivament a fer més complexa la seva tasca i, per tant, augmenta les possibilitats d’error en les prediccions. En un context en què els vincles entre electors i partits es desfan i són cada cop més inestables, i en què els esdeveniments polítics se succeeixen a gran velocitat, les prediccions són més difícils. Primer, perquè molta gent no sap què farà el dia de les eleccions, i en tot cas pot canviar diverses vegades d’opinió entre l’enquesta i el vot. Segon, perquè les tendències històriques, que sovint els analistes prenien com a punt de referència per construir pronòstics, són cada cop menys útils. I tercer, perquè la creixent fragmentació del vot fa menys precises les estimacions per raons estrictament matemàtiques.

Per això convé ser cauts en la interpretació de les dades. Les grans diferències entre enquestes ens han de fer pensar que hi ha molt de soroll de fons en les estimacions i que la precisió amb què podem predir el que passarà en les eleccions que s’acosten és més aviat petita. En aquest context, segurament les dades ens les hem de prendre com una orientació general de la dinàmica de la competició més que no com estimacions precises.

Un portal per estar al dia tots els sondejos

Per als professionals de la política o els malalts de la matèria, les enquestes són una bona eina de treball o d’interès. En el cas de les autonòmiques i municipals, però, se’n publiquen tantes i de tants territoris que costa estar al dia de totes. Des de demà ja no se’n podran publicar més, però el portal Electomania.es és una bona web per repassar les ja difoses arreu o per tenir-lo de referència per a posteriors comicis, atès que la feina d’agregació que fa és molt completa. També ofereix entrevistes a dirigents polítics amb preguntes dels lectors.

A les catalanes del 2012 no van preveure el trànsit de CiU a ERC

Les enquestes del 2012 van ser de les primeres en què va quedar una sensació de descrèdit, ja que cap va predir que CiU cauria dels 62 als 50 diputats. La majoria apuntaven que mantindria els escons o que creixeria, i fins i tot el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) preveia una majoria absoluta d’entre 69 i 71 diputats. El cert, però, és que els sondejos van encertar força el resultat de la resta de partits, excepte el d’ERC, a qui atorgaven entre 14 i 18 escons. Més enllà de les incerteses pròpies de les enquestes, però, els estudis posteriors han demostrat que la gran bossa d’indecisos dubtava entre els republicans i CiU, i durant la campanya es van decantar a favor de la primera opció, cosa que també explicaria errors dels sondejos inicials. Tot i això, el director del CEO, Jordi Argelaguet, va posar el seu càrrec a disposició del Govern, però se’l va ratificar.

En el cas de les municipals del 2011, la majoria ja preveien la victòria de Xavier Trias. En canvi, poques van pronosticar que el PP pujaria a 9 regidors o ERC en retindria només 2.