01/03/2015

La desesperació del final d’època

1 min

Tot apunta que ens acostem a un nou episodi d’inflamació anticatalanista dels que el PP intenta encendre sempre que necessita mobilitzar les seves bases socials. Però, a aquestes altures, això no demostra més que la indigència intel·lectual en què es mou el PP valencià. Després de vint anys de governs de la dreta, i de set anys de crisi econòmica profunda, tot el sistema de poder sobre el qual s’ha assentat el domini conservador de les institucions valencianes s’ensorra. Amb una societat empobrida, uns serveis públics degradats, un sistema financer totalment ensorrat i unes institucions corcades per la corrupció i completament arruïnades, fiar l’estratègia preelectoral a l’anticatalanisme és un símptoma, senzillament, de la desesperació. Podran excitar un nucli dur dels seus votants, però no els ajudarà a preservar la seva hegemonia. Perquè no poden oferir feina, ni drets socials, ni creixement econòmic, ni grans projectes, ni bon govern. Ni tan sols els queden quatre rals per mantenir les seves xarxes clientelars.

stats