Publicitat
Publicitat

CANVI DE CICLE

El sí-sí se situaria ara per damunt del 50% dels vots

El vot independentista cauria amb una alta participació, però sempre seria majoritari

Si el referèndum sobre la independència s'hagués celebrat al novembre en els termes pactats per CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, el sí-sí hauria resultat l'opció guanyadora i hauria pogut situar-se entre el 52% i el 56% dels vots totals, en funció del nivell de participació. Així es desprèn de les estimacions de resultats que podem fer a partir del baròmetre del novembre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

En el cas que haguessin votat només els que ja ho tenien decidit en el moment de l'enquesta (un 80%), el resultat hauria estat relativament còmode per a la independència, amb una victòria rotunda del 55,7%. Per contra, en el supòsit d'una participació més elevada (del 92%), la victòria del sí-sí sobre el conjunt d'altres opcions hauria estat més ajustada, del 51,7%, en una situació que podem considerar un empat tècnic si tenim en compte els marges d'error.

En el cas d'una participació del 80%, el sí que Catalunya esdevingui un estat hauria assolit el 66% del vot, enfront d'un 32% del no. Per contra, amb una participació més alta, el no a la primera pregunta hauria pujat fins al 35% i el sí s'hauria quedat en un 64%. Entre els partidaris que Catalunya esdevingui un estat, la gran majoria també volen que aquest estat sigui independent: entre un 81% i un 84%, segons la participació. Aquesta combinació entre una majoria del sí molt àmplia en la primera pregunta i un domini aclaparador de l'independentisme entre els partidaris d'un estat és el que faria que el sí-sí superés el 50%.

Un resultat ajustat

Aquestes enquestes confirmen el que ja podíem intuir des de fa temps: hi ha una majoria clara, consistent i àmplia a favor d'un canvi en l'statu quo que impliqui més autogovern per a Catalunya, i una nova personalitat jurídica que transcendeixi l'autonomisme. Sobre la naturalesa específica d'aquest nou estatus hi ha també una majoria que prefereix, per ara, un estat independent, per bé que en aquest cas és una majoria més ajustada i, per tant, ningú no pot donar per descomptat el resultat d'un referèndum, en cas que finalment se celebri.

Curiosament, l'opció que recull menys suport és el sí-no, per la qual avui sembla que aposten entre el 10% i el 12% dels electors. Tot i això, en cas que el sí-sí es quedés a la vora del 50% sense arribar-hi, l'opció d'un estat no independent podria resultar guanyadora, atesa l'estructura de les preguntes proposades.

Les dificultats de la predicció

Predir el resultat d'un referèndum que no s'ha ni convocat és quasi impossible. En cas que finalment se celebri la consulta amb la pregunta acordada per la majoria parlamentària catalana, és segur que des d'avui fins al 9 de novembre passaran moltes coses que poden capgirar els resultats diverses vegades.

Ara bé, tot i que cal tenir clar que no estem en disposició de predir què passarà, sí que pot ser útil mirar de saber, a data d'avui, quina és la correlació de forces en l'opinió pública catalana, i quines són les possibilitats reals d'èxit de les diverses opcions. Amb aquest objectiu podem fer servir les dades de les enquestes d'opinió pública existents, com és l'últim baròmetre del CEO. Aquest baròmetre és del novembre i, tot i que es va fer abans de la publicació del redactat de les preguntes de la consulta, ens pot servir per fer-nos una idea aproximada sobre quins podrien ser els resultats.

El baròmetre del CEO no incloïa, com és lògic, l'enunciat de les preguntes pactades, però sí que té dues preguntes a partir de les quals ens hi podem atansar. La primera és sobre el model preferit de relació entre Catalunya i Espanya, en què els enquestats poden triar entre que Catalunya sigui una regió d'Espanya, una comunitat autònoma, un estat d'una Espanya federal o un estat independent. Aquestes dues últimes opcions, que inclouen el terme estat, considerem que corresponen al vot afirmatiu en la primera de les preguntes pactades ("¿Vol que Catalunya esdevingui un Estat?"), mentre que les opcions regional i autonomista correspondrien al no. El CEO, a més, demanava als ciutadans sobre el seu hipotètic comportament en un referèndum sobre la independència amb dues respostes possibles (a favor i en contra), a banda del vot en blanc o l'abstenció. Creuant les dues podem reconstruir, de manera relativament evident, les respostes a les dues preguntes que hauria donat cada enquestat.

En tot cas, cal interpretar les estimacions amb precaució. Primer, per les limitacions inherents a aquesta mena d'enquestes -evidenciades en totes les eleccions-. I, segon, perquè el procés dels pròxims mesos condicionarà fortament els resultats d'una consulta que, de moment, no està ni convocada. Les opcions de vot (o de boicot) que defensin els partits catalans o la reacció de l'Estat seran variables clau.

Un mètode d'estimació per corregir desviacions

Per obtenir una estimació raonable dels resultats no n'hi ha prou amb la lectura directa de l'enquesta. D'una banda, cal corregir les desviacions de la mostra que, per exemple, sobrerepresenta els votants d'ERC i CiU i, per contra, infrarepresenta els del PP i els abstencionistes. De l'altra, mirem de predir el comportament més probable dels indecisos i dels que no responen (al voltant d'un 6% dels enquestats) i, per al supòsit de màxima mobilització, també dels abstencionistes. Per aconseguir-ho fem servir un model estadístic que, a partir d'altres característiques d'aquests individus (com, per exemple, la seva simpatia de partit, la seva identitat nacional i els canals de televisió que segueixen, entre altres variables), els assigna una determinada probabilitat de triar una opció o una altra, que utilitzem en les prediccions. Aquesta informació està inclosa en la predicció i en fa més fiable el resultat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT