Publicitat
Publicitat

Carles Guerra aspira a “mobilitzar” la nova Tàpies

“Un plató, un gran espai obert on poden passar coses”. Així és com imagina l’espai on treballarà durant els pròxims cinc anys Carles Guerra (Amposta, 1965), que ahir va ser nomenat nou director de la Fundació Tàpies, tres mesos després que s’obrís un concurs públic al qual es van presentar 20 candidatures. Després de dirigir la Virreina Centre de la Imatge (2009-2011) i d’haver estat conservador en cap del Macba (2011-2013), el crític d’art, comissari i professor assumeix la direcció de la Fundació Tàpies l’any en què celebra el 25è aniversari: “Estem en una ciutat on les institucions viuen un esgotament de les seves missions originals -va dir-. Els temps estan canviant. Abans les institucions podien ser fars de la ciutadania. Ara, en canvi, envegem la creativitat i l’agilitat del que queda fora”. És per això que un dels objectius principals de la nova Tàpies serà “reconnectar amb la nova manera d’entendre la creativitat”.

El discurs de Guerra, ben travat i convincent, va recordar que les institucions “són llocs on es pot crear una articulació de possibilitats, potències i diferents formes de capitals”. En aquest apartat, va voler fer una lectura positiva d’un dels canvis que s’han donat en els últims anys a les institucions, el pas “d’estar fortament subsidiades a ser participades”: cal acudir a noves “fonts de capital financer, simbòlic i cultural”. Guerra apel·lava a la necessitat de diners però també “d’entusiasme i idees”. I va afegir: “Cal corregir una interpretació restrictiva del paper de la societat civil a les institucions”. Els visitants, que el nou director imagina “posseïts pels continguts”, hi són per “ser mobilitzats”, per “intervenir i participar en la producció d’activitats”. Una de les maneres -tot i que no l’única- és que “donin suport econòmicament a la Fundació”.

Pensar com ser moderns

“Tenim l’oportunitat de mirar a la història no només des de la producció artística, sinó també intel·lectual -va dir Guerra-. Tàpies no va ser només artista; també va escriure quan ho va considerar necessari”. Per al nou director, que explicarà el programa de la Fundació a la tardor, “és clau recuperar figures que van pensar les transicions polítiques, que van raonar sobre com ser moderns”. Cal “reclamar un projecte històric genuí per a l’estat espanyol, perquè la nostra manera de veure la història no ha sigut fàcil, sinó entrebancada”. Va apel·lar a la dictadura franquista abans de referir-se a “una transició democràtica que cada cop s’intueix menys espontània del que semblava”.

Carles Guerra va recordar també la vocació de “servei públic” de la Fundació: “Entenc Barcelona com un enorme recurs, amb capacitat de mobilització -per sort, és una ciutat amb molts conflictes-, amb un gran patrimoni, amb un capital acumulat que hem de presentar des d’un model connexionalista, posant tots aquests elements en relació”. El nou director va elogiar la feina dels que l’han precedit, Manuel Borja-Villel, Núria Anguita i Laurence Rassel. El 2012, coincidint amb la mort d’Antoni Tàpies, la Fundació va aconseguir rècord de visitants (92.000), una xifra que va retrocedir el 2013 (76.000) i encara una mica més el 2014 (66.000).

PUBLICITAT
PUBLICITAT