Publicitat
Publicitat

Cinc enigmes al voltant de García Lorca

Vuitanta anys després de l’assassinat del poeta encara no se sap on són les seves restes, que ara investigarà la justícia argentina

Don Gabriel, esta mañana hemos matado a su amigo, el poeta de la cabeza gorda ”. Amb aquesta fredor s’expressava Juan Luis Trescastro el matí del 18 d’agost del 1936, poques hores després de participar en l’assassinat de Federico García Lorca. El poeta i dramaturg tenia només 38 anys. Vuit dècades després de la seva mort, l’autor nascut a Granada el 5 de juny del 1898 -que va signar llibres de poemes com Romancero gitano i obres de teatre com La casa de Bernarda Alba - continua sent un dels autors emblemàtics del segle XX.

“Juntament amb Octavio Paz i Pablo Neruda, és el poeta més conegut en llengua castellana a tot el món”, explica Joan Tarrida, editor dels quatre volums de les seves obres completes a Galaxia Gutenberg. El poeta i novel·lista Manuel Vilas té una altra visió. “ La influència de Lorca en la poesia espanyola no és gran. Se li té un gran respecte molt retòric, sobretot perquè és una figura internacional. Diria que la seva influència no és gran perquè la poesia espanyola va escollir l’intimisme i va deixar de banda el camí de la representació de la realitat social i històrica que es pot trobar en l’obra de Lorca. La força èpica de Lorca en llibres com Poeta en Nueva York és el que trobo més a faltar de la poesia espanyola que va venir després”, diu Vilas.

El lloc on va ser assassinat

Les terceres excavacions es reprendran al setembre

Vuitanta anys després de ser detingut a casa de la família del poeta Luis Rosales -encara ara hi ha dubtes sobre el piquet d’execució que va afusellar el poeta i tres persones més- les restes de Lorca encara no s’han localitzat. Ahir es va saber que ara serà la justícia argentina la que investigarà el seu assassinat, perquè la jutge María Servini ha admès a tràmit la denúncia presentada per l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica en el marc de la causa que porta per crims contra la humanitat del règim franquista. La jutge argentina ja ha demanat documentació al ministeri de l’Interior per aclarir el cas. No serà fàcil, però, que pugui localitzar la fossa. L’any 2009 es va fer una primera excavació, basada en la investigació d’Ian Gibson, que acaba de publicar a DeBolsillo, en versió revisada i ampliada, Vida, pasión y muerte de Federico García Lorca (1989). No hi va haver sort. Tampoc cinc anys després, quan Javier Navarro Chueca dirigia un altre equip, aquesta vegada guiat per Miguel Caballero, autor de Las trece últimas horas en la vida de García Lorca (La Esfera de los Libros, 2011). Actualment hi ha una tercera excavació oberta al parc d’Alfacar, que es reprendrà al setembre, també segons indagacions de Caballero. “Li desitjo tota la sort del món, però no sé si la tindrà -diu Víctor Fernández, periodista i especialista lorquià-. Jo crec que Lorca estava enterrat on hi ha la famosa olivera, perquè hi ha l’important testimoni fotogràfic del tiet de María Luisa Illescas, veïna de Víznar. L’estiu del 1936 ella hi estava allotjada i un dels membres del piquet d’execució va portar el tiet al cap d’uns dies fins al lloc dels fets, on hi havia l’olivera”. Fernández parla en passat perquè a la dècada dels 80, durant les obres de delimitació de l’actual parc García Lorca d’Alfacar, “un grup de treballadors, removent la terra, van trobar restes humanes -recorda- i en comptes de contactar amb les autoritats van ficar tots els ossos en un sac gran d’adob i els van enterrar en un altre lloc del parc”. Pel que ha pogut investigar Fernández, entre “les restes localitzades hi havia el que semblava una crossa: a una de les tres altres persones que van matar juntament amb Lorca li faltava una cama”.

Els últims documents

El material de Rafael Martínez Nadal continua sense aparèixer

La bibliografia sobre Federico García Lorca no deixa de créixer. Entre les últimes aportacions hi ha Un lector llamado Federico García Lorca, de Luis García Montero (Taurus, 2016), Ángel, musa y duende, de Marco Antonio de la Ossa (Alpuerto, 2014) i Federico García Lorca en Nueva York y La Habana, de Christopher Maurer i Andrew A. Anderson (Galaxia Gutenberg, 2013). L’obra, fixada des de la dècada dels 90, passarà a ser de domini públic a partir de l’any que ve. “Si ara per ara ja hi ha bastantes edicions de textos lorquians -diu Joan Tarrida-, a partir del 2017 l’allau pot ser notable. Encara és un poeta molt popular: cada any reeditem el volum en rústica de Poesía completa i Teatro completo. Només d’aquests dos en venem uns 4.000 cada temporada”.

“Un dels grans enigmes al voltant de Lorca és què va passar amb els papers que va donar al seu amic Rafael Martínez Nadal el 1936, abans de marxar de Madrid cap a Granada -explica Víctor Fernández-. Entre aquests papers hi havia el manuscrit de l’obra de teatre El público, però també una col·lecció de dibuixos important. El 1992, nou anys abans de morir, Martínez Nadal va publicar Federico García Lorca. Mi penúltimo libro sobre el hombre y el poeta, amb material inèdit. Però es guardava coses per a un altre volum, com indica el títol”. El 2001 la vídua de Martínez Nadal va dir a Fernández que abans de morir el seu marit “havia destruït papers”, però se li fa difícil imaginar que fossin de Lorca: “Tenen un valor literari incalculable”. I afegeix: “Si el ministeri de Cultura o la Biblioteca Nacional no s’interessen per aquests documents els acabarem trobant en una universitat nord-americana o anglesa”.

La relació amb Dalí

Una amistat que va acabar amb un polèmic “¡Olé!”

L’amistat de Lorca i Dalí, que va arrencar el 1923 a la Residencia de Estudiantes de Madrid, és un dels punts calents de les vides dels dos artistes. ¿Hi havia alguna cosa més entre ells dos, tenint en compte l’homosexualitat del poeta?

“Lorca volia tenir relacions sexuals amb Dalí, i el pintor li va demanar un sacrifici: havia de fer-s’ho amb una dona davant seu –fa memòria Víctor Fernández, que va recollir l’epistolari entre els dos genis a Querido Salvador, Querido Lorquito (Elba, 2013)-. Aquesta dona va ser Margarita Manso”. Després d’estar amb ella, Dalí es va negar a oferir el seu cos a Lorca. L’amistat va acabar malament per culpa de l’aparició de Gala. Quan el poeta va ser assassinat i Dalí ho va saber va cridar: “ ¡Olé! ” Fernández considera que “no va ser una exclamació despectiva” i recorda que anys després Dalí va intentar matisar aquella expressió al Setmanari Artístic Mar Empordanesa: era una manera de dir que Lorca havia mort “apoteòsicament”, igual que havia escrit i viscut. En quadres com L’enigma sense fi (1938) apareix difuminada la cara del poeta i Torero al·lucinogen (1968-1970) remet a les quatre elegies de Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (1935).

La dimensió política

De la lectura folklòrica a l’èmfasi en el compromís

El juny de l’any que ve Oriol Broggi estrenarà a la Biblioteca de Catalunya el seu muntatge de Bodas de sangre, amb actors com Clara Segura, Nora Navas i Pablo Derqui. “Lorca va ser un autor que va agafar els valors del moment i en plena Segona República va inventar una cosa nova amb un poder d’atracció molt fort”, assegura el dramaturg. És el primer Lorca amb què s’enfronta en un escenari. “Aquesta obra no m’interessa tant per l’aportació dramatúrgica, que no és gaire rellevant, com per la part poètica: fa dir les coses als personatges d’una manera especial i meravellosa”, reconeix.

A diferència de les lectures despolititzades i folklòriques que es van fer del llegat de Lorca durant el franquisme, gran part de les mirades actuals destaquen el compromís de l’autor. “Una persona que és capaç d’escriure Grito hacia Roma, d’enfrontar-se a l’Església catòlica del 1936, de crear La Barraca i d’anar-se’n a un poble amb un 80% d’analfabets a muntar Calderón a la plaça és algú que fa gestos inequívocament polítics -diu Lluís Pasqual, que fa uns mesos va publicar De la mano de Federico (Arpa)-. Lorca, però, no era un home de partit, com la majoria d’artistes del món”.

El llegat de l’autor

¿Es quedarà a Madrid o s’instal·larà a Granada?

Un dels interrogants al voltant del llegat de García Lorca és el lloc on es quedarà. El 2015, després de nou anys d’obres, el Centro Federico García Lorca de Granada va obrir les portes. Els manuscrits, correspondència, documentació i imatges es troben actualment a la Residencia de Estudiantes de Madrid. Aquesta primavera, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, anunciava la protecció del fons del poeta, catalogant-lo com a Bé d’Interès Cultural a un “nivell de protecció màxim per evitar que es vengués o sortís d’Espanya”.

Laura García Lorca, neboda de l’autor i presidenta de la fundació que en gestiona el llegat, afirmava poc després que, “amb una mesura com aquesta, es posa en dubte el que fa la fundació amb el llegat: és com si hagués d’actuar per salvar-lo d’un perill”. L’any 2008 Christie’s havia valorat en 20 milions d’euros el llegat lorquià. Tot i que s’hi han interessat universitats com la d’Austin -que ja va comprar el fons García Márquez-, Laura García Lorca assegura que la voluntat de la família és que acabi a Granada.