Publicitat
Publicitat

CINEMA

Isabel Coixet: “¿Et pots casar sense conèixer l’altre i que el matrimoni funcioni?”

Des del documental Escuchando al juez Garzón (2011), Isabel Coixet ha estrenat una pel·lícula cada any. Aprendiendo a conducir arriba dotze mesos després del thriller Mi otro yo : és un canvi important de registre, perquè la pel·lícula explica -amb sentit de l’humor- la relació d’amistat entre una crítica literària i un instructor d’autoescola sikh interpretats per Patricia Clarkson i Ben Kingsley. Ella vol aprendre a conduir després que el seu marit l’hagi deixat. És l’única manera de poder veure la seva filla única, que s’ha instal·lat en un lloc recòndit de Vermont.

Si a Mi otro yo la protagonista era perseguida per una part fosca del seu passat, a Aprendiendo a conducir la Wendy necessita girar full. En aquest sentit, es pot dir que les dues pel·lícules estan unides per idees oposades.

Hi ha un lapse important de temps entre el moment que penses una pel·lícula, el moment que la fas i, finalment, quan l’estrenes. Així i tot, sempre hi ha connexions entre projectes: jo les hi veig sempre. L’origen d’ Aprendiendo a conducir es troba en un reportatge de Katha Pollitt que vaig llegir a The New Yorker durant el rodatge d’ Elegy. En la seva història hi havia alguna cosa que m’era propera: jo també vaig tenir un desengany amorós i vaig voler aprendre a conduir.

Al principi de la pel·lícula, el Darwan recull al taxi una parella i mentre condueix es barallen i se separen.

A la Wendy li passa el que ens ha passat a totes: un dia, el marit ens deixa.

La Wendy es dedica a escriure crítiques literàries.

No concebo un món sense llibreries ni escriptors ni llibres. La setmana passada era a París i d’una banda em sentia trista perquè han tancat La Hune, una llibreria emblemàtica, però al mateix temps comprovava que n’hi ha que encara aguanten i fins i tot se n’obren de noves. Aquí mateix, als Jardinets de Gràcia -molt a prop d’on visc-, hi havia la Roquer, i també l’han tancat per posar-hi una botiga de bosses.

En una escena la Wendy diu que un dels motius que han arruïnat la seva vida és haver parat massa atenció als llibres.

Si només prenem els llibres com una abstracció ens acaben asfixiant. La literatura ha d’estar relacionada amb la vida, no se’n pot apartar completament.

Cada cop els llibres tenen més presència en el teu cinema: un dels teus pròxims projectes és The bookshop , adaptació de la novel·la homònima de Penelope Fitzgerald.

La llibretera, que interpretarà Emily Mortimer, serà el personatge principal. És una història sobre la maldat, sobre com de vegades trobem un plaer indescriptible a trencar els somnis dels altres. Penelope Fitzgerald era l’autora preferida de J.D. Salinger. A Aprendiendo a conducir surt un dels seus fills, el Matt. És l’home que fa... sexe tàntric.

¿A The bookshop ens retrobarem amb el teu costat més dramàtic?

Sí. I abans d’això, encara arribarà una pel·lícula encara més d’hivern, Nadie quiere la noche, amb Juliette Binoche, Gabriel Byrne i Rinko Kikuchi.

A Aprendiendo a conducir , el missatge és optimista. La Wendy necessita recuperar “la fe” en els “homes bons” com el Darwan.

Un dels temes de la pel·lícula és com es pot saltar el buit que hi ha entre dues persones. Tant la Wendy com el Darwan s’escolten i aprenen l’un de l’altre. Ens passen coses que poden ser un drama, però mai tragèdies. Hi ha alguna excepció, com el moment en què els espectadors saben que el Darwan té un passat com a refugiat del Punjab. Abans de l’11 de setembre del 2001 hi va haver una repressió tremenda contra els sikhs a l’Índia.

També hi contraposes els matrimonis occidentals i els matrimonis concertats hindús.

¿Et pots casar sense conèixer l’altre i que el matrimoni funcioni? Això m’obsessionava. Aquesta manera d’apropar-se a algú a poc a poc, i des de zero, té un punt de festeig romàntic que m’agrada. A la vida no sé si surt bé. Abans de filmar, vam passar unes setmanes a Richmond Hill, la petita Calcuta de Queens, per conèixer com vivien els sikhs. Recordo un home vidu d’uns 60 anys a qui li havien enviat una altra vídua des de l’Índia. Se’ls veia tan feliços!

Les