Publicitat
Publicitat

Najat El Hachmi, premi Sant Joan

‘La filla estrangera’ explora la relació entre una noia adolescent i la mare

Najat El Hachmi, que té tants anys com el premi BBVA Sant Joan de novel·la -35-, ha aconseguit els 35.000 euros de dotació d’un dels guardons més quantiosos de les lletres catalanes amb una història que els lectors que la van descobrir a Jo també sóc catalana (Columna, 2004) reconeixeran ràpidament: si en el debut de l’escriptora -nascuda a Nador l’any 1979- la protagonista es preguntava per la identitat i mirava d’obrir-se camí en una ciutat d’interior de Catalunya molt diferent al Marroc on havia viscut fins als vuit anys, a La filla estrangera -que Edicions 62 publicarà al setembre- una noia de 18 anys de mare marroquina, que també viu en una ciutat d’interior catalana, dubta entre marxar a Barcelona o fer costat a la seva progenitora.

“La història és un monòleg de la noia, de qui no sabem el nom -explica El Hachmi, amb un mig somriure als llavis-. Ella acaba de fer l’últim curs de l’institut i no sap si quedar-se al lloc on ha viscut fins ara o marxar a Barcelona. És un viatge iniciàtic cap a la vida adulta”. Hi apareixen, entre altres temes, les dificultats d’accedir al món laboral, les limitacions de la seva condició de filla d’immigrant, el sentiment de pertinença al grup i els rols de gènere. “L’exploració emocional del vincle filla-mare és el punt principal de la novel·la -sintetitza-. La narradora és una noia amb un potencial intel·lectual considerable. Sempre que això ho viu una dona es pensa que s’allunyarà de la família. La noia es pregunta si ha de marxar o si s’hauria de posar més al lloc de la mare que al seu”. La vida de la noia es complica una mica més quan la mare li demana “un sacrifici important” i que té a veure amb la futura vida sentimental de la noia: “Li proposa el matrimoni amb un cosí que viu al Marroc. ¿El bé de la família hauria de passar per sobre dels interessos personals?” Ara mateix l’autora treballa en una segona novel·la explicada des del punt de vista de la mare.

Un llibre difícil d’escriure

La filla estrangera arriba quatre anys després de La caçadora de cossos (Columna) i set més tard que L’últim patriarca (Planeta), que va guanyar el Ramon Llull quan encara estava dotat amb 90.000 euros. “Fins a aquest llibre havia escrit en poc temps el que havia anat rumiant en molts mesos -recorda-. Aquesta novel·la ha sigut de cocció molt més lenta, i això ha sigut, en part, pel naixement de la meva segona filla. En un primer moment he viscut aquesta nova maternitat de manera conflictiva: no podia escriure i pensava que no tornaria a ser mai més jo. Així i tot, diria que l’aturada m’ha sigut útil per aprofundir i veure coses que ja creia haver resolt”.

El premi Sant Joan de novel·la té en el seu palmarès autors com Vicenç Pagès Jordà, Pep Coll, Valentí Puig, Miquel Bauçà, Ada Castells i Toni Sala, entre altres. Najat El Hachmi és la cinquena dona que l’aconsegueix.

PUBLICITAT
PUBLICITAT