16/07/2016

“El problema dels refugiats no deixa cap consciència neta”

4 min
Petros Màrkaris: “El problema dels refugiats  no deixa cap consciència neta”

BarcelonaPetros Màrkaris és un dels referents de la novel·la negra europea gràcies a la sèrie de deu llibres protagonitzats pel comissari Kostas Kharitos. Avui és a l’Escala, on parlarà a les 19 h amb Eusebi Ayensa en el marc de la programació del festival Portal Blau.

El títol de la seva xerrada d’avui és Crisi econòmica, crisi cultural, crisi de valors. Veig que és un tema que el continua preocupant.

A Grècia continuem tenint un problema: la crisi. Fa deu anys parlàvem d’estancament de l’economia. El que ha passat ara és que la crisi s’ha quedat entre nosaltres, estancada. Els governs poden posar en pràctica o no diverses decisions, però tant si ho fan com si no els ciutadans estan patint.

L’última crisi és la dels refugiats.

És la crisi que està al capdamunt de totes les crisis, ara mateix. Europa està vivint el moment de la veritat. Era fàcil dir que érem una comunitat sense fronteres, on prevalia la llei Schengen, sempre que els refugiats es mantinguessin lluny d’Europa. La crisi dels refugiats ens planteja un gran problema: tota aquesta gent que arriba pateix i no ha marxat per voluntat pròpia. Una vegada vaig citar a Alemanya una frase de Brecht de Santa Joana dels escorxadors : “Vull que els meus diners i la meva consciència estiguin netes”. Aquesta va ser la frase que alguns dels estats membres de la Unió Europea deien als països del sud. El problema dels refugiats no deixa cap consciència neta.

Hi ha, a més, la crisi del terrorisme.

És un problema europeu i universal. Sempre que em pregunten sobre Europa dic que és un cúmul de problemes que es poden solucionar només políticament. Encara estem pagant el preu d’haver permès que l’economia ens guiés. Va ser un error enorme. Encara ara hi ha països com Alemanya que no ho veuen així: no entenen que tots aquests problemes s’han de resoldre a través de la política. Estem en un moment tan dolent que els europeus es comencen a demanar si Europa pot sobreviure. Encara que la Unió Europea continuï endavant, la pèrdua de confiança en el projecte serà enorme.

No hi ha gaire lloc per a l’optimisme, en el seu discurs.

Crec que, tard o d’hora, en passarà una de grossa. I no estem preparats per enfrontar-nos-hi.

Què me’n diu de la nova esquerra grega? I de Varufakis?

[Riu.] Fa uns dies em van fer una entrevista amb preguntes curioses. “Què faries, si estiguessis davant de Déu i li poguessis demanar alguna cosa?”, em van dir. I vaig respondre: “Li diria: «Per què has deixat que Varufakis nasqués?»” [Riu.] Una cosa és veure els punts febles del sistema i creure que pots aportar solucions. L’altra és creure que des d’un país a la corda fluixa com Grècia pots canviar la Unió Europea. Això és una il·lusió falsa. Hi ha un proverbi en grec que diu: “Si no pots mossegar una mà, fes-li un petó”. Varufakis i els seus van intentar mossegar la mà d’Europa i, com que no se’n sortien, ara li fan petons. Accepten totes les imposicions europees i s’excusen dient que ells tenien il·lusió per canviar les coses: la gent paga per aquestes il·lusions. La millor definició de llibertat ve de Rosa Luxemburg: “La llibertat és sempre la llibertat d’aquells que pensen diferent de tu”. És una frase genial. A l’època de Luxemburg no hi havia llibertat. Ara sí. El que jo espero és trobar polítics que pensin diferent, però no els veig enlloc.

És aquesta mateixa llibertat la que ha permès l’aparició de partits d’extrema dreta. A Grècia tenen Alba Daurada.

Aquest és un dels altres problemes importants a Europa. Els partits tradicionals estan perdent vots a marxes forçades. Tots! Passa a Itàlia, a Grècia, a Espanya, a Alemanya... La gent està tipa dels partits del sistema i busca la diferència, però els nous partits populistes són el desastre. En una democràcia parlamentària cal que els partits treballin des del Parlament, amb les seves eines. Tota aquesta situació encara portarà a un altre problema: la gent deixarà d’anar a votar perquè està farta dels uns i dels altres.

Liquidació final (Tusquets, 2011) començava parlant de l’increment del suïcidi a Grècia. El 2010 havia crescut un 25%.

Ara mateix el govern grec no permet que les xifres de suïcidi es facin públiques. Sabem que els suïcidis continuen creixent, però no sabem quant: les dades no són oficials.

Què me’n diu dels sensesostre? El 2015 van arribar a una xifra rècord a Atenes: 20.000 persones vivien al carrer -i la capital de Grècia té una població de 660.000 habitants.

Això és terrible. Si camines pel centre de la ciutat després de les nou del vespre veus un espectacle horrorós: Atenes s’ha convertit en un immens hotel dels sensesostre.

Està treballant en una novel·la?

Fa cinc setmanes que vaig publicar la meva última novel·la a Grècia. El títol és en anglès, Offshore. És una novel·la sobre com comencen a arribar quantitats enormes de diners. La pregunta de la investigació de Kharitos és: d’on arriben tots aquests diners?

El personatge no es jubila.

Sóc afortunat perquè tinc dues famílies: la meva i la de Kharitos.

En els seus llibres l’esperança es troba en les generacions més joves.

Si llegeix Offshore potser no pensa el mateix. No sé si hi ha esperança per a cap generació. Aquesta novel·la comença irònicament, però es va fent amarga a mesura que avança. Tinc una amiga italiana escriptora que té 90 anys i que ja ha llegit el llibre: em va dir que era la meva millor novel·la, però que quan la va acabar es volia suïcidar! [Riu.]

¿Els seus llibres són cada vegada més amargs?

Intento no amargar-me ni als llibres ni a la vida. No és bo. Però de vegades cal dir veritats amargues perquè els lectors prenguin consciència del que passa. Quan comences a escriure creus honestament que canviaràs el món. Al cap d’uns anys t’adones que no el canviaràs, però que aconseguiràs que la gent es faci preguntes. Jo no puc donar respostes. Només puc plantejar preguntes. Els lectors han de trobar les respostes.

stats