“Els autors japonesos hem de treballar molt”
La prolífica Mitsuyo Kakuta visita Barcelona per presentar la novel·la ‘Ella en la otra orilla’
BarcelonaMitsuyo Kakuta (Yokohama, 1967) va aconseguir vendes milionàries al Japó gràcies a la novel·la La cigarra del octavo día (2007), però quan se li menciona l’èxit comercial es queda en silenci i diu: “No és mèrit meu, sinó de la sèrie de televisió que se’n va fer i de l’adaptació cinematogràfica. Si no fos per tot això, les xifres haurien sigut molt més modestes”. Kakuta és una autora d’una gran humilitat. Viure del que escriu li sembla un somni fet realitat que no li ha sigut fàcil d’assolir. “Vaig estudiar literatura perquè des de petita volia ser escriptora -fa memòria-. Quan vaig publicar la meva primera novel·la, Kofuku na yugi [ Un passatemps meravellós ], vaig tenir molt poca fortuna. Era l’any 1989. En aquells moments triomfava Kitchen, de Banana Yoshimoto”. La bananamania va eclipsar novel·listes prometedores com Kakuta. “Vaig haver d’agafar una feina a temps parcial. Durant una dècada escrivia a les nits i els dissabtes i diumenges”, diu.
Va haver de passar més d’una dècada fins a la publicació d’ Ekonomikaru paresu [ Palau econòmic, 2002], una novel·la en què abordava la manca de futur que tenien les noves generacions de japonesos. “Els joves que retratava llavors eren els de la meva edat -recorda-. Vam créixer enmig d’una bombolla econòmica, i quan vam entrar al mercat laboral ho vam fer amb precarietat. Els joves d’ara, en canvi, no han viscut l’abundància que vam tenir els nens de les dècades dels 60 i 70. Si haguessin de parlar del present, no ho farien amb la mateixa desesperança que jo”.
En aquells moments, Kakuta va començar a rebre encàrrecs de revistes i diaris per escriure ficció. “La literatura i el manga apareixen serialitzats a la premsa periòdica, és un fenomen molt japonès -explica-. Al principi treballava lentament i només aconseguia fer un llibre a l’any, però em vaig adonar que amb aquest ritme no sobreviuria si volia dedicar-me només a escriure. Vaig començar a acceptar més encàrrecs. He arribat a treballar paral·lelament en set novel·les diferents que anaven apareixent en revistes. Els autors japonesos hem de treballar molt”. Kakuta diu que l’escriptura és, per sobre de tot, “entrenament”: des que va publicar el seu primer llibre fins ara ja són més de 50 les novel·les que ha signat. “Si t’he de ser sincera, no les he comptat mai”, diu.
El 2004 va arribar Ella en la otra orilla, que acaba de publicar Galaxia Gutenberg. És una història que avança a dos temps. En el present -que ocupen els capítols imparells-, la Sayoko, mestressa de casa i mare d’un nen de tres anys, decideix tornar a treballar, i troba feina com a netejadora en una agència de viatges que vol diversificar els serveis: la seva cap és una antiga companya d’institut, l’Aoi. Els capítols parells rememoren l’adolescència conflictiva de l’Aoi, que va canviant d’escola per culpa de l’assetjament dels seus companys. “Hi ha alguna cosa en mi que irrita els altres i fa que m’ignorin”, es pot llegir en un passatge de la novel·la. “Fa uns quinze anys es va produir un fenomen de confrontació entre les dones que entraven al mercat laboral i les que es quedaven a casa -recorda l’autora-. Les que treballaven ho tenien difícil per formar una família. Les que tenien fills desapareixien del mercat laboral. El pitjor del cas és que les unes criticaven les altres”.
Masclisme a la societat japonesa
Kakuta descriu amb fluïdesa els mecanismes d’exclusió i el masclisme de la societat japonesa. “La Sayoko és una dona valenta que malgrat tot havia quedat relegada a un segon pla”, diu. En aquesta automarginació hi té a veure el marit, poc comprensiu i fan del beisbol. També la censuradora sogra. “ Ella en la otra orilla és, sobretot, una novel·la sobre com l’amistat preval per sobre de l’evolució personal”, resumeix.
No és la primera vegada que la novel·lista escriu sobre dones fortes. A La cigarra del octavo día, la protagonista decidia segrestar el nadó del seu amant poc després que l’home l’hagi obligat a avortar. “Un cop abraça el nadó, la Kiwako sent que no se’n pot separar -diu-. La novel·la, però, no explica només el segrest, perquè la segona part està protagonitzada per la filla quan té 21 anys”. Actualment, Kakuta ha obert un parèntesi creatiu de tres anys per traduir al japonès modern Genji monogatari, pedra fundacional de la novel·la, escrita a principis del segle XI per Murasaki Shikibu. “Tot i ser un gènere amb mil anys d’història, la novel·la continua girant al voltant de la intimitat i la introspecció”, assegura Kakuta.
