19/10/2015

Una història de terror i fantasmes en català

4 min
Abans d’Aquesta nit no parlis amb ningú!, Josep Sampere (Igualada, 1963) ha publicat  Sis novel·les juvenils en editorials com Cruïlla i Barcanova.

Barcelona“Els autors que hem acabat escrivint novel·les de terror tenim un trauma primigeni”, diu Josep Sampere, que acaba de publicar la novel·la Aquesta nit no parlis amb ningú!, sobre un monologuista que cada vegada que explica històries terrorífiques en pobles de la Catalunya interior convoca un fantasma que atemoreix els homes de la seva família. “Jo vaig rebre una doble ració traumàtica: la pel·lícula Pànic al transsiberià, en què Christopher Lee i Peter Cushing s’havien d’enfrontar a un monstre que deambulava per un tren i es dedicava a succionar les idees dels passatgers, i el conte clàssic The thing in the cellar, de David H. Keller, en què un nen està convençut que al soterrani de casa hi ha una presència estranya”. La narració de Keller el va “fascinar d’una manera mòrbida” perquè un dia els pares tanquen el nen a la cuina, únic lloc des d’on s’accedeix al soterrani, i l’endemà troben el nen esquarterat.

“Els lectors de terror som uns masoquistes -continua Sampere-. La societat ja és prou terrible, però no en tenim prou”. Si llegir alguns dels seus clàssics de capçalera -Lovecraft, Poe, King, Barker- ja és una tortura prou consistent, escriure terror suma uns quants punts al nivell de masoquisme. Cal recordar, però, que el plaer obtingut pel patidor és encara més alt. “Els relats de fantasmes m’han interessat molt, i fa tres o quatre anys em vaig decidir a escriure una novel·la de terror juvenil -recorda l’autor-. La vaig presentar a un premi i va horroritzar el jurat. Em van dir que el protagonista semblava esquizofrènic i que hi sortien temes massa adults, com el divorci i el suïcidi, un tema absolutament tabú excepte si ets Paulo Coelho”. El llibre que va presentar era una primera versió d’ Aquesta nit no parlis amb ningú!, que finalment ha publicat a Males Herbes. Sampere no amaga que es tracta d’una ficció crossover, apta tant per a adolescents intrèpids com per a adults amb ganes de patir.

La perversitat dels actors

Encara que és l’Òscar qui convoca el fantasma de la Diana sempre que en parla, el monologuista de 31 anys no és el protagonista principal de la història. Cal acudir al seu germà, l’Àngel, un adolescent mig deprimit que es desfoga disparant balins amb una noia de qui està enamorat i que una nit, tornant en autobús cap al poble on viu, ha de fer nit en un hotel perquè les pluges torrencials han ensorrat el pont de l’autovia. Rep una trucada del seu pare, l’Eduard, que li acaba suplicant: “Passi el que passi, no parlis amb ningú. Fuig de qualsevol persona que et vulgui donar conversa”. Per què li demana això? Farà cas al seu pare, l’Àngel?

“Sóc conscient que les històries de fantasmes estan molt vistes -diu Sampere-. Per això vaig donar moltes voltes per trobar el concepte adequat. ¿Seria possible que un talent immens perdurés després de la mort? Les aparicions del meu fantasma tenen a veure amb una actriu capaç d’encarnar múltiples personatges”. Ella només es manifesta quan l’Òscar l’invoca. “Hi ha aquella història de la Bloody Mary: si et poses davant d’un mirall i repeteixes el seu nom tres vegades l’esperit vindrà i et matarà”, explica l’autor, que va debutar l’any 2000 amb l’assaig Leyendas urbanas en España, escrit a quatre mans amb Antonio Ortí. La majoria de les sis novel·les juvenils que ha publicat des de llavors han tendit cap al terror. Ha passat a El pou darrere la porta (2008), a El dimoni de la tarda (2008) i a la recent Sis cors a l’altra banda del mirall (2015), tots publicats a Cruïlla, editorial per a la qual també ha traduït una gran quantitat de novel·les, com ara les sèries d’ El capità Calçotets i Molly Moon o Sexi, de Joyce Carol Oates. “Ara començo a pensar en una història d’ amour fou entre dos personatges trastocats. Hi haurà elements fantàstics, en la línia d’un director polonès que m’agrada molt, Andrzej Żuławski, que va fer pel·lícules com El més important és estimar, amb Romy Schneider, i que ara acaba d’estrenar Cosmos després de molt de temps sense rodar”. Per a Sampere, Aquesta nit no parlis amb ningú! és el pont cap a la seva primera novel·la només per a adults, una història que -promet- serà “retorçada”.

Jugar amb els clixés del gènere

A Aquesta nit no parlis amb ningú! Josep Sampere demostra que sap reinventar els clixés del gènere. “Si mai trobes una núvia en una carretera l’únic que has de fer és fugir ràpidament”, diu. El problema és quan els personatges no actuen tal com pensa el seu creador i pugen la desconeguda al cotxe.

Un altre espai habitual de l’horror són els hotels. Sampere també aconsegueix ambientar-hi una escena pertorbadora que acaba en un lavabo ple de vapor i de mans que executen “una fantasia masturbatòria”. La seva aportació més singular té lloc en una residència, on una àvia malalta d’Alzheimer no reconeix el seu nét. ¿I si resultés que la dona té raó i el noi ha canviat?

stats