Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

Ara es moquen amb mitja màniga

Quan el Girona FC es va trobar amb l'oportunitat única de dur, per primera vegada, el futbol de Primera Divisió a les comarques gironines, va reaccionar amb diverses iniciatives que, fallida l'aventura de l'ascens en aquells partits contra l'Almeria, han llastat el present de l'entitat. Fossin o no dels de tota la vida, els abonats van exasperar-se en veure com, en els partits més transcendentals, se'ls posaven més traves per seure a la seva localitat que, gairebé, per quedar-se a casa, mentre que curiosos i arribistes rebien tot tipus de facilitats per pujar sobre l'onada. En els desplaçaments el Girona va oferir transport per a tothom a preus rebentats: veure in situ el gol de Moisés Hurtado a Alcorcón va costar deu euros, quan un bitllet de tren d'alta velocitat de Girona a l'estació madrilenya d'Atocha en val poc menys de noranta, en la tarifa més econòmica per al públic en general. Els autobusos, que, igual que els trens especials, corrien a càrrec del club, eren de franc. Després de demanar comprensió, es van haver de demanar disculpes a un nombre creixent de socis furibunds.

Al final, un penal fallat i un rival superior van mantenir el Girona a Segona, i, com es podia esperar d'una demarcació amb més socis del Barcelona que de l'equip professional que la representa, es va tornar a l'apatia del qui no valora residir en una de les trenta-cinc ciutats de l'Estat amb futbol de Primera o Segona. La millor afluència de la Lliga fins avui, els 4.209 espectadors del duel català contra el Sabadell, cobreix el 45% de l'aforament de Montilivi. Fins fa poc, el Girona afirmava emmirallar-se en clubs com l'Eibar o el Numància, que sobreviuen discretament amb entrades de tarifa plana, els dos mil o tres mil de sempre. Però l'acolliment a la llei concursal, acceptat un mes i mig després de la desfeta a Almeria, allunya el club de Montilivi d'aquest model.

L'administració judicial obliga a una austeritat fèrriament controlada, però el fet que les decisions les validi l'administrador no significa que les prengui. Fa pocs dies el club va prescindir d'Adam Díaz, que s'hi havia incorporat a l'estiu com a responsable de l'àrea de màrqueting. Just quan semblava lògic treballar per retenir aquells aficionats seduïts per una febrada efímera, s'ha jutjat com a prescindible el professional que va presentar una aplicació per a mòbils i propostes per al nombrós col·lectiu universitari de la ciutat, més enllà del gest barroer de deixar plecs d'entrades a les secretaries de les facultats. A Díaz l'ha seguit Joana Egea, que mirava també portes enfora com a responsable de l'àrea social i que va entrar a Montilivi quan el Girona encara visitava camps de terra. I, malgrat que les versions oficials intentin fer creure el contrari, els administradors tenen una responsabilitat limitada en l'àrea esportiva. El club gironí ha incorporat un director esportiu, Oriol Alsina, i destituït el tècnic Ricardo Rodríguez, que va dirigir el seu últim entrenament dimecres a la tarda quan el Girona ja havia decidit liquidar-lo i, fins i tot, ja remenava substituts.

Pensant en l'estabilitat

Per contra, no s'ha pogut fitxar cap nou futbolista. La incapacitat d'inscriure Marc Fernández, que després d'un mes i mig a prova va acceptar un salari equivalent al d'un periodista acabat de llicenciar, es va justificar per les condicions que imposaven l'administració concursal i la LFP. Les condicions reals, però, es llegeixen a l'article 192.3 del reglament general de la Federació Espanyola: un club denunciat per impagaments de sous o primes a l'Associació de Futbolistes Espanyols no pot fitxar al gener, si la comissió mixta AFE-LFP valida la reclamació, fins que el deutor no pagui.

Per ara, les alternatives es resumeixen en exdirectius del club que estripen a Twitter i prometen passar a l'acció en petit comitè, per després excusar-se dient que "no ens ho permeten fer". Que la pilota torni a entrar és ara només un primer pas perquè torni al Girona una estabilitat, paradoxalment, força rara en la millor etapa esportiva de la seva història.

PUBLICITAT
PUBLICITAT