Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

“Ché, Catalán”

La preparació del comentari d’un partit amistós de l’Argentina ofereix a l’articulista una curiositat: l’entrenador de les inferiores de Boca Juniors que, amb remarcable criteri, va transformar Facundo Roncaglia de davanter centre tronc en central i lateral tronc comparteix cognom, si bé no grafia, amb qui escriu. Rubén José Suñé va jugar de lateral i de migcentre defensiu (“ Un Mascherano con más manejo y más caudillismo ”, en definició pròpia) a l’equip xeneize dels anys 70, en dues etapes, i és recordat pel gol anotat davant River a la final del Torneo Nacional de 1976. El Chapa, que va sobreviure a un intent de suïcidi el 1984, pocs anys després d’un final de carrera que no va saber digerir, és un dels jugadors amb cognom català que han escrit el passat i el present del futbol argentí.

A mitjans dels 90, quan la televisió de pagament va importar els campionats d’obertura i clausura a l’Estat, al Vélez campió de la Libertadores bona part dels gols els fornia, des de dins l’àrea o arribant de la segona línia, Patricio Camps. A San Lorenzo hi militava un interior amb el nom musical de Roberto Carlos i el sagrat cognom de Montserrat (sense la t en la grafia argentina), a qui un company d’equip va batejar com a Diablo no per dur el pànic al camp sinó per un estil massa agressiu de pilotar motos. Monserrat és de Córdoba, lluny de l’església, alçada per catalans el 1750, que dóna el nom a un antic i cèntric barri de Buenos Aires. A través d’aquests cognoms és fàcil imaginar també viatges de comerciants que feien les Amèriques: el pare de Rubén Suñé, Hilario, es dedicava al comerç. Però, per contra, no ho és trobar biografies que certifiquin procedències: a l’Argentina, país bastit amb persones d’orígens dispars, la transcendència de la genealogia sembla inversament proporcional a la quantitat de països que hi han aportat migrants. A Unión de Santa Fe hi juga un Zurbriggen, cognom majoritàriament associat a un llegendari esquiador suís.

Aquí, en canvi, i amb permís dels registradors de torn (que van perpetrar grafies com Soñer o Rusculleda), no ens és tan indiferent que Emanuel Mas, lateral de San Lorenzo, ja acumuli dues presències amb l’ albiceleste, o que Diego Simeone fes debutar Gustavo Bou, ara peça clau de Racing, en la seva etapa a River. I trobar Guillermo Farré a Belgrano, Ciro Pablo Rius a Defensa y Justicia o Marcos Gelabert a San Martín fa més amena la recerca de les agulles catalanes dins les trenta bales del desordenat paller futbolístic argentí.