Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

Gratar la glòria

Quan Lluís Llach evoca la visibilitat entre campanars al nostre país petit, ell que ha dut dos cops a ebullició el Camp Nou, no explicita el simbolisme futbolístic que s'amaga en les torres que compassen i presideixen la vida quieta d'una comunitat humil. Quan, en la setena ronda de la Copa de França, els futbolistes professionals del Le Havre van capitular a la vila termal de Saint-Amand-les-Eaux, al Flandes francès, contra un equip aficionat que competeix quatre categories per sota de la seva, la punxa suau de la veïna església de Sant Martí es feia present en totes les imatges preses des de l'única tribuna del modest camp del poble. En canvi, des de qualsevol localitat d'Edgar Street, el vetust recinte del Hereford United, es pot apreciar que la torre del campanar adjacent es pronuncia amb violència, tanta com tenia l'obús de Ronnie Radford, que va ajudar a eliminar el Newcastle United en una humida tarda de febrer del 1972. A Itàlia, el país del campanilismo , diuen trobar a faltar el calcio del campanile , entès com la traducció sobre herba de les disputes entre viles.

El campanar simbolitza el romanticisme dels tornejos de Copa ben entesos, l'opció del feble, el sacseig de la rutina no metropolitana. Si el futbol aficionat panteixa, les copes de França i d'Anglaterra són l'aparell que manté els tòpicament anomenats modestos amb vida en l'era del futbol comercial. Aquí, la quarta ronda de la competició que porta el nom del cap de l'Estat és l'almoina, l'arribada d'un míster Marshall, una mena de ball pla del segle XXI que rere l'aparença de festa del futbol humil oculta la perpetuació del duopoli futbolístic de la Pell de Brau.

Paradoxalment, però, témer el poder d'un anell de Harry Potter al dit anular de Pere Gratacós o un vespre desbocat d'un Madrigal o un Òscar Ollés qualsevol ha acabat comportant, en la terra del fúlbol , un perjudici per a la classe dominant. Perquè un equip de Primera Divisió guanyi la Copa, a Espanya, ha de resoldre nou partits. Entre ells n'hi ha que, segons el punt de vista del dominador, no són més que duels a deshores, amb graderies ermes i amb l'eliminatòria liquidada, mers programes de televisió que arrosseguen audiència pel nom del gegant local, com si fossin una actuació promocional d'una gran veu interpretada en playback .

Altres models

Els equips de Primera francesos i anglesos, que no entren en el quadre de la Copa fins a l'any nou, han de guanyar sis enfrontaments de sis rondes diferents, igual que els alemanys, tot i que la Pokal, que es disputen només 64 equips, comença a l'agost per a tothom. A Itàlia, on els conjunts de la Serie A no s'incorporen tots de cop, el fet que la semifinal sigui a doble partit allarga fins a set els obstacles en el camí triomfal. El disseny made in Villar ha anul·lat l'aplicació de l'adagi gal qui tout convoite, tout perd , vist que Barça o Reial Madrid han estat presents en quatre de les últimes cinc finals, però sí que els encareix el títol.

Per això, eliminar el Reial Madrid o l'Athletic Club de Bilbao a doble partit, com van fer darrerament equips com l'Alcorcón, el Real Unión d'Irun i l'Eibar, és una epopeia però també un acte de rebel·lia, certament menys romàntic que el format històric tantes vegades reivindicat: partit únic, al terreny del més dèbil, amb pluja, fang, fred, sang, suor, un a zero i cap a casa. El tímid intent d'acostar-se a aquesta idea en els primers Campionats d'Espanya del nou mil·lenni va transformar el palmarès en un corol·lari esperançador: Espanyol, Saragossa, Mallorca, Deportivo de la Corunya i Betis. S'intuïen motius per somiar en una gran final a l'anglesa: onze equips van trepitjar Wembley durant la dècada dels setanta, onze més durant els vuitanta, i la BBC i l'ITV, que retransmetien simultàniament la cita, competien any rere any per l'inici més matiner dels programes previs, que el 1971 van arribar, fins i tot, al late night de la nit anterior.

Res més lluny de l'actualitat. I per més que des de l'estadi de Montilivi es distingeixi la silueta de la catedral de Girona, per la Copa del Rei toquen campanades a morts.