Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

L'epopeia boja

El diari esportiu L'Équipe publica, periòdicament, el que els veïns de dalt coneixen com a beaux livres . Són obres voluminoses i de gran format en què la fotografia té prioritat sobre el text. El rotatiu gal, rescatant sovint el text original de les seves millors plomes, ha editat autèntiques preciositats sobre la història de les Copes d'Europa de futbol, el Mundial de rugbi o les heroiques etapes de muntanya del Tour. Fins i tot, ha fet reeixir experiències conceptuals: l'any 2006, commemorant el seixantè aniversari de l'actual capçalera del diari, va recuperar 60 grans moments de la història de l'esport que, quan es van produir, no haurien durat més d'un minut cadascun. D'aquests llibres, el més voluminós és el que narra la història de la Copa de França amb especial atenció a les desenes d'eliminacions sorpresa que ha regalat la competició.

La Coupe és oberta a tots els equips que estiguin afiliats a la Federació Francesa de Futbol, siguin professionals o amateurs. La temporada passada hi van participar més de 7.400 equips de tot l'hexàgon. A les federacions territorials se'ls multiplica la feina a l'estiu, perquè són elles les encarregades d'organitzar els centenars d'aparellaments de les primeres rondes perquè al novembre els supervivents puguin enfrontar-se a equips de fins a la Segona Divisió en la setena de les tretze rondes del torneig. La fórmula és clara: partit únic al camp del rival més dèbil, sempre que la diferència de categories sigui significativa. Així, fa dues setmanes el Foot Lozère (7a) va eliminar l'Uzès - Pont du Gard (3a), i el Toló (6a) va obligar a anar a la pròrroga el Mònaco (2a). A vuitena ronda, de fet, encara competiran equips del novè graó del futbol francès.

I, en conseqüència, les tòpiques històries de fones esfèriques que liquiden Goliats a la pròrroga, en nits de pluja i aiguamolls de fang, queden marcades amb foc en l'imaginari esportiu francès. Ningú com ells explota amb tanta freqüència i amb un èxit tan regular aquests contes de fades. L'any 2000 el Calais, que militava al CFA, la primera categoria amateur, va guanyar deu partits fins a plantar-se a la final. Amb un castellà de Cuenca emigrat, Ladislao Lozano, com a tècnic, el Lilla i el Bordeus van estar entre les seves víctimes. Tots els mitjans de l'hexàgon van relatar, de tardor a primavera, no només l'aventura esportiva sinó també la personal d'un grup d'aficionats que no tocava de peus a terra. El jugador que va marxar a la quarta divisió anglesa amb un contracte d'onze mil euros al mes; el que va aparèixer en el següent partit de lliga a casa conduint un Ferrari; el que va aconseguir que al seu lloc de treball li augmentessin el salari; l'evaporació final dels diners guanyats en l'epopeia. Gairebé cada any els actors canvien, però, com en una sèrie de televisió, la trama varia molt lleugerament en cada episodi. La US Quévilly, de Tercera, tombada només pel PSG en semifinals: el mateix conjunt que va frenar el trajecte del Jeanne d'Arc Carquefou, un conjunt llavors de cinquè nivell i on ara, per cert, juga l'ex-Nàstic Marc Fachan. Nimes, Évry, Montceau... la llista creix cada any i ha inspirat ficcions cinematogràfiques: a Grégoire Moulin contre l'humanité , París viu envaït pels seguidors de l'humil Perros-Guirec, finalista de la Coupe, que causen, sense voler, els maldecaps del protagonista.

En aquest racó de món, els Llagosteres, Figueres i Gramenets són efímers i, llevat de casos excepcionals, són enterrats en pocs dies, després d'uns setzens de final massa desiguals. Casos com el del Còrdova responen a la creixent igualtat entre els millors equips de Segona i els més discrets de Primera, més que a un format de Copa que permeti la reivindicació del futbol semiprofessional i amateur. L'oligopoli ho fagocita tot.

PUBLICITAT
PUBLICITAT