Aquells reforços de festa major
En l’última de les seves didàctiques participacions a El club de la mitjanit, l’exfutbolista Gerard Autet indicava que, avui, els professionals solen tenir prohibit jugar partits dels anomenats de costellada o tornejos estivals de futbol sala durant el període de vacances. Un dels últims a desafiar la norma va ser Ivan Rakitic, que en la seva etapa sevillista va convocar alguns col·legues de les seleccions croata i suïssa a Möhlin, localitat a mitja hora de Basilea que va veure néixer l’interior barcelonista, per celebrar-hi un matx d’exhibició en benefici del club local, l’NK Pajde. Justament, en croat, pajde significa col·legues; immigrants d’aquesta nacionalitat van crear l’equip el 1989. El pare de Rakitic n’ha estat president, i el germà gran, jugador.
Són llunyans, en tot cas, els temps en què un amistós de festa major anunciat a la premsa amb la paraula “ reforzado ” al costat del nom d’un dels contendents podia registrar la presència d’un jugador de primer nivell. Dos dels millors futbolistes de tots els temps en són exemples coneguts, si bé que es vestissin amb camises d’equips de poble no va obeir estrictament a qüestions lúdiques. Di Stéfano, després de disputar el seu primer partit en territori català al Palafrugell, va ser present en un estiuejants contra residents prou típic a l’època (1953) i celebrat al Masnou, i també se li atribueix la participació en un altre partit semblant, a Sitges. A Monistrol de Calders és ben viu el record de László Kubala, després d’una estada d’uns mesos per guarir-se d’una tuberculosi i de defensar els colors de la Monistrolenca en diversos amistosos al tram final del seu sojorn. El 1955, tal com cita Assumpta Montellà a El silenci dels telers, dos jugadors del Barça van reforçar el Puig-reig en un matx contra l’Espanya Industrial, filial blaugrana, a la colònia del Guixaró. I si es permet escombrar cap a casa, segons relata el cronista local Josep Serrats, el diví Ricardo Zamora va ser fugaçment porter de l’Ateneu Deportiu de Sant Feliu de Guíxols durant la festa major del 1925.
Ara, és gairebé utòpic que els professionals visitin els camps humils del país, i menys, esclar, per afegir-se a cap equip de categoria territorial. Fa temps que les pretemporades s’han comercialitzat i, recentment, també s’han professionalitzat: no tan sols s’anorrea la possibilitat d’enfrontar-se amb un equip no professional sinó que els grans clubs d’Europa disputen mini-Champions ideades per a consumidors de mercats exòtics. En l’era dels calendaris inclements i del futbol comercial, s’entén que algú pensi que ha de ser així; però també pot ser que, en plena migdiada de Ferragosto, aquest algú somiï que Messi porta publicitat del mecànic del poble i juga el partit de festa major.
