07/07/2017

El degut respecte al professor

2 min

Pep Segura, nou mànager de l’àrea de futbol del Barça, està entomant el paper de pianista al qual disparen els qui, en realitat, volen desacreditar una junta asèptica, opaca, tecnòcrata. S’ha usat l’apel·latiu de professor per fer-ne befa, quan no només se l’anomena així pel seu discurs didàctic, expressat en diverses col·laboracions als mitjans, sinó per la seva condició de docent a l’INEFC, a Montjuïc. Quan s’han debatut decisions que són delicades perquè freguen el moll de l’os de l’ideari futbolístic blaugrana, les fletxes han apuntat cap a l’olesà com a responsable únic, sobretot, de les més controvertides. Sent el nostre, però, un ofici basat a preguntar i qüestionar-se les aparences, possiblement convé plantejar-se: ¿Pep Segura és l’únic tècnic o executiu que va establir que el filial ha de jugar a Segona A, encara que ni Messi, ni Iniesta, ni Busquets van competir mai en aquesta divisió? Per tant, ¿no és plausible que la discutida plantilla del Barça B sigui fruit de l’execució d’una ordre urgent a través del pragmatisme? ¿Pep Segura és l’únic tècnic o executiu que ha pres part en les reunions per intentar obtenir un segon filial mitjançant la vinculació amb un club de Segona B? ¿És ell l’únic dissenyador de la política de sous aplicada als jugadors que arriben al juvenil? ¿Segura és l’únic responsable de la captació de joves talents? ¿També és culpable, ell sol, del pedregar que ha esdevingut el camí de La Masia al Miniestadi? Per què es palesa que l’entitat està en inferioritat de condicions en el demencial mercat futbolístic actual però, al mateix temps, es blasma el fitxatge de Marlon, que havent costat cinc milions d’euros ha mostrat capacitat per ajudar el primer equip? ¿S’han de carregar a Pep Segura els neulers de la intransigència denotada per l’anterior entrenador del primer equip en la relació amb el B? ¿Algú li ha preguntat l’opinió sobre les característiques que havia de tenir el nou entrenador? ¿La successió Segura-Valverde a l’Olympiacos és casual? ¿Per no ser ortodox ja és apòstata?

A Liverpool, a Pep Segura el martellejaven per voler importar el futbol que ha fet gran el Barcelona i, aquí, el van fustigar “per voler aplicar l’estil Premier”. Fa quatre anys va explicar al llibre We are the Catalans en relació amb l’ staff del Liverpool: “No entenien que vinguéssim a ensenyar-los una cosa que consideraven seva. Quan una idea està tan arrelada, no és fàcil que arribi algú des de fora i et provi de fer entendre que estàs equivocat. Acceptar-ho comporta cedir sobirania. Històricament, el futbol anglès només s’ha preocupat pel primer equip: els nens no han desenvolupat una mentalitat competitiva perquè juguen per jugar. La Premier League ha venut molt bé el seu producte, però és un fals producte. Quan el futbol deixa de ser passional, no els agrada. I molts equips anglesos han volgut copiar el 4-3-3 al Barça però no tenen el coneixement necessari per treballar-lo”.

Pep Segura tindrà errors i encerts com tothom en les seves feines i com tots els càrrecs de tots els organigrames de totes les empreses, especialment les que tenen un diagrama tan farcit com el del Barça. I Segura, a més de prestigi, ha tingut i té càrrecs per sobre i per sota.

stats