28/01/2013

De miracles i coincidències

3 min
Beckenbauer el 1967 abans de perdre amb el Bayern per 7-3 a Nuremberg un partit de lliga.

Si el triomf de la selecció de l'Alemanya Federal en la final del Mundial del 1954 davant dels poderosos magiars rep el nom de miracle de Berna no és només per la manera com es va produir, remuntant un marcador advers. Ni tan sols perquè era el primer partit de 33 que perdien els Kocsis, Czibor, Puskás, Hidegkuti o Zakariás. Tot i que, socialment, aquell triomf va tenir una extraordinària càrrega simbòlica i moral per a un estat que estava en procés de reduir l'atur a la desena part de les xifres posteriors a la Segona Guerra Mundial, futbolísticament el país no semblava que reunís les condicions per aconseguir aquell èxit.

L'entrenador de la mannschaft , Sepp Herberger, sabia que sense una lliga unificada aquell triomf de Berna es quedaria per sempre en miracle. Mentre que el campionat de la regularitat anglès datava del 1888, l'espanyol del 1928, l'italià del 1929 i el francès del 1932, el fussball estava ancorat en cinc lligues regionals semiprofessionals i una fase final per decidir el campió. No va ser fins al 1963 que la federació alemanya va posar en marxa la primera Bundesliga, una lliga federal amb uns inicis accidentats. El 1965, l'Hertha va ser descendit administrativament per haver rebentat la barrera salarial en un intent d'atraure jugadors cap al Berlín Occidental post-Mur. I el 1971 va sortir a la llum un escàndol de compra de partits gràcies als enregistraments clandestins que va fer el president del Kickers d'Offenbach, un importador de plàtans que duia el catalanogermànic nom de Horst-Gregorio Cañellas, tot i que en aquella època només se sabia que era fill d'un espanyol. Era el mateix any en què venia al món, en latituds properes als orígens del carismàtic Cañellas, un futur entrenador del Bayern de Munic.

A l'hora de seleccionar els conjunts de les cinc oberligen que formessin part del primer campionat federal no hi figurava el que, avui, és el líder de la classificació històrica del torneig amb gairebé 600 punts d'avantatge sobre el segon: el Bayern. En l'Oberliga Süd 1962-63, el campió havia estat l'altre equip de la capital bavaresa, el 1860, i això li va donar dret a entrar en la Bundesliga abans que un Bayern que tenia a les vitrines tantes Copes com el seu rival (una) i que no havia guanyat el campionat alemany des del 1932. En aquells anys seixanta, els Konietzka, Grosser o Brunnenmeier eren els ídols dels fans al vell Sechzgerstadion, que va festejar una lliga i una Copa del 1860. El West Ham va impedir, a la final de la Recopa del 1965, que fos el primer equip germànic a guanyar un títol europeu. Fins i tot un jove Franz Beckenbauer, en els seus anys d'aprenent de Kàiser, sovint havia preferit anar a veure el 1860 abans que el Bayern, que compartien l'estadi.

Beckenbauer, però, no va vestir mai el blau cel del 1860. Una batussa en la final d'un torneig local entre els lleons i l'equip de Beckenbauer, el München'06, va fer que quan el '06 va haver de tancar el seu futbol base per falta de recursos, els millors futbolistes d'aquell conjunt s'unissin al Bayern com a venjança. I va ser justament amb una base de jugadors joves que l'equip que duu el nom de Baviera va iniciar un domini durador. Quan la primera temporada del Bayern a la Bundesliga (1965-66) va culminar amb la consecució del títol de Copa, Sepp Maier tenia 22 anys, Beckenbauer 21 i Gerd Müller, arribat al club ja en edat sènior, 20. L'èxit a través de la joventut, un concepte que no li és nou al tècnic que s'asseurà a partir del juliol a la banqueta de l'Allianz Arena.

Josep Guardiola només ha conegut un Bayern guanyador. Fins al 1965, quan va pujar a la Bundesliga, només vint-i-tres jugadors del Bayern havien jugat amb la mannschaft en les primeres sis dècades de vida de la selecció, incloent-hi els anys en què el club va ser perseguit pel nazisme. Quan va arribar la primera Bundesliga i segon campionat alemany de la seva història, el 1969, el Manchester United ja havia sumat 7 lligues, el Barça 8 i la Juventus 13. Els bavaresos, no sense dificultats i amb alts i baixos, i com la resta del futbol germànic, van construir amb cert retard el seu propi miracle, però ara són un dels dominadors més joves i ambiciosos del continent. Com el seu nou entrenador.

stats