Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

Molt soroll per no res

Els derbis són una de les expressions més diàfanes del lligam que els clubs de futbol traven amb la comunitat que els acull i a qui representen. Aquests duels, que enfronten dos conjunts geogràficament veïns, suposen la manera més gràfica, per als aficionats, d'expressar la superioritat o la preeminència respecte al grup més pròxim; un triomf en un d'aquests duels, sobretot si el veí és el que té la gespa més verda, pot endolcir la campanya d'un descens. La repercussió del resultat, però, va molt més enllà d'exhibir ufanosament els colors l'endemà, o del sarcasme en l'entorn laboral o familiar cap a l'aficionat perdedor.

Alguns cops acuradament, i en altres no, els clubs es vinculen a grups socials, opcions polítiques o institucions. S'assumeix que el derbi entre l'Estrella Roja i el Partizan de Belgrad, l'equip del partit i el de l'exèrcit, simbolitzava la lluita de poder entre els ministeris de l'Interior i de Defensa en la Iugoslàvia de Tito. Els aldarulls de l'última cita entre els dos equips, de fet, mostren com, en aquests casos, l'estadi pot esdevenir un mer escenari on dirimir qüestions no esportives. Paradoxalment, si bé el derbi és el duel que s'ha de vèncer a qualsevol preu, la pilota passa a un segon terme i, sobretot a partir de la mediatització del futbol, ha passat a ser sinònim d'un mal partit.

L'últim Barça-Espanyol (1-0) n'és un exemple fàcil, però no és l'únic. El comentarista de Canal+ Julio Maldonado piulava, irònicament, que "havia tingut malsons" amb el primer derbi gal·lès en la història de la màxima divisió anglesa, Cardiff-Swansea (1-0).

En els dies previs, el lateral català dels Swans, Àngel Rangel, descrivia als nouvinguts el que els esperava a través d'un diari local. "El que guanyi se sentirà com volant per damunt la lluna. És un partit en què la tensió sobre el camp és tan alta que una falta absurda pot desembocar en una baralla", apuntava el rapitenc, fent palesa, d'aquesta manera, la falsedat del tòpic que el derbi són tres punts més, tan útil per esquivar la polèmica a la sala de premsa. Si a Jordi Gómez l'han ovacionat quan ha visitat el Liberty Stadium amb el Wigan, és gràcies al gol de falta que va marcar al Cardiff en un partit de League Cup, el 23 de setembre del 2008: era el primer derbi gal·lès en set anys.

En canvi, una de les primeres preguntes enviades pels aficionats del Bruges que van interrogar dimecres Víctor Vázquez a través de Twitter era sobre l'expulsió rebuda en el derbi contra el Cercle, perdut per 2 a 0. "Vaig cometre un error i l'àrbitre em va veure", es va justificar.

El jove tècnic reusenc Gerard Nus es va estrenar com a assistent de l'ex de l'Osasuna John Aloisi, a la banqueta del Melbourne Heart australià, en un derbi ciutadà contra el Victory que es va resoldre sense gols. "Sovint oblidem que els futbolistes són persones i, com a tals, no estan aïllats del món", reflexiona Nus. "La gran expectació que es crea al voltant d'un derbi fa que els jugadors no vulguin quedar en evidència; així, busquen la prudència i, majoritàriament, eviten riscos".

El significat del partit

Aquesta temença, però, sol combinar-se amb la demostració, per part del jugador, del coneixement que té sobre el significat del partit. Un exàrbitre català amb sis temporades d'experiència a la LFP recorda "els crits de guerra als vestidors, l'expressió corporal i el to de les protestes en determinades accions" com a mostra d'aquest fet, i afirma haver observat com entrenadors d'equips de formació atiaven la tensió veïnal i el desig de victòria über alles en partits d'alevins.

Amb tot, aquest antic col·legiat també recorda: "En un derbi en què dirigia un equip contra el qual havia comès temps enrere un error decisiu, els jugadors d'aquell conjunt em van dir que havien repassat l'acció de l'errada i que entenien la decisió presa. És més, el capità em va llançar, en el sorteig, «Has de ser molt bo, perquè tots els marrons te'ls donen a tu»". Qualsevol camp on es jugui un derbi pot ser un teatre de somnis.