Avui fa dos mesos, desenes de policies assaltaven un petit apartament de Pequín per endur-se l’intel·lectual uigur Ilham Tohti. Fins a la seva detenció, aquest professor d’economia de la Universitat de les Nacionalitats de Pequín estava considerat com l’últim pont d’entesa entre uigurs i xinesos.
Els deu milions d’uigurs són un poble de llengua turca establert des de temps immemorials als oasis del desert de Taklamakan, a l’actual regió autònoma xinesa de Xinjiang, també coneguda com a Turquestan Oriental. Gelosos de la seva identitat, llengua i cultura, els uigurs van gaudir de dos períodes d’independència política al llarg de la primera meitat del segle XX fins que Mao Zedong va annexionar definitivament aquesta regió de l’Àsia Central a la Xina el 1949. D’aleshores ençà la relació entre xinesos i uigurs s’ha degradat fins a l’extrem que els enfrontaments violents han esdevingut fets quotidians. L’arribada massiva de colons xinesos va provocar a finals del segle passat un capgirament demogràfic, així que els uigurs van acabar esdevenint una minoria a casa seva. El 2009 va esclatar la revolta d’Urumchi, la capital, on els uigurs ja només representen un 12% de la població davant el 75% de xinesos. Encara que la brutal repressió que va venir a continuació va escapçar de soca-rel tota expressió d’oposició, ni cinc anys més tard la violència ha tornat amb més d’un centenar de víctimes en els darrers tres mesos, incloent-hi el tràgic atemptat de Kunming. La persecució dels uigurs ha travessat aquests dies la frontera xinesa i ara mateix més de dos-cents refugiats uigurs, la meitat infants, esperen a Tailàndia ser extradits a la Xina per engruixir el llistat de desapareguts sota el règim de Pequín.
Repressió desproporcionada
El règim comunista de Xi Jinping segueix enrocat en els seus conflictes nacionals, tant l’uigur com el tibetà. Davant la impotència de trobar-hi solucions polítiques, aplica una repressió desproporcionada que genera encara més ressentiment. La detenció d’Ilham Tohti n’és el darrer exemple. Està considerat un moderat, dedicat a reivindicar els drets dels uigurs, però sempre des de dins del sistema. Ara se l’acusa de separatisme, el pitjor crim contra l’estat, i li poden caure entre deu i quinze anys de presó. I no és l’únic. Fa quatre anys el seu amic, el periodista Gheyret Niyaz, va ser sentenciat a quinze anys de presó per haver escrit articles que no havien agradat a la cúpula del Partit, i Abduweli Ayup està detingut des de fa vuit mesos acusat d’obrir un parvulari a Urumchi amb l’uigur com a llengua vehicular.
Pocs dies abans del seu arrest, Ilham Tohti ja era conscient del seu destí. A l’aula on donava classes la policia hi havia instal·lat càmeres que gravaven tot el que deia als seus alumnes. En secret es va fer fer un examen mèdic que demostrava el seu bon estat de salut i va deixar gravat un missatge en què reafirmava el seu compromís en favor dels drets dels uigurs. Si després de la detenció apareixia desdient-se’n, només hauria pogut estar sota tortura. Rebiya Kadeer, la dona que des de l’exili dóna veu a les reivindicacions uigurs, es lamentava fa poc a la premsa que els xinesos havien convertit el seu país en una gran presó per als uigurs.
