Publicitat
Publicitat

PEU AL FERRO

Durant les vacances, més feina que mai

La F-1 està crispada. Necessita vacances. Aquesta és una situació que passa cada any, quan el campionat arriba a aquest punt del calendari. Les polèmiques que hi ha hagut en les últimes curses, el creuament de declaracions entre algunes de les vaques sagrades de l’especialitat i l’anar i venir dels canvis en el reglament aconsellen posar-se els pantalons curts i anar a la platja a remullar el cap com més aviat millor.

En teoria, a partir d’aquesta setmana els equips ja no poden treballar durant quinze dies, ni tan sols a les seves seus, fins a la setmana de la pròxima cursa, el GP de Bèlgica. Per no poder fer, no poden ni contestar e-mails, per posar un exemple. Però, ¿realment és així? ¿Encara queda algú que s’ho cregui? Potser sí que les portes de les fàbriques queden tancades amb pany i forrellat, no és pas gaire complicat controlar-ho. Però… ¿qui pot impedir als enginyers treballar amb un ordinador a casa seva, mantenir reunions en un hotel o vigilar la producció d’un proveïdor extern que no aturi la fabricació de peces o motors de recanvi a centenars de quilòmetres de les seus de les escuderies?

A Hockenheim no hem vist gaires novetats tècniques. Els monoplaces d’enguany ja estan pràcticament al límit de les possibilitats d’evolució, i ara la majoria dels esforços dels tècnics estan concentrats en l’última definició dels models que alinearan la temporada vinent.

L’any que ve hi haurà canvis en el reglament tècnic. La desaparició de la limitació dels tokens (els comodins d’actualització dels motors) alimenten l’esperança de possibles variacions en l’ statu quo conegut del campionat els últims anys.

Però no ens enganyem. Les alternatives no seran gaire diferents. L’arquitectura dels motors híbrids continuarà sent la mateixa: propulsors de vuit cilindres en V, de 1.6 centímetres cúbics, amb turbocompressor i sistemes de recuperació de l’energia dissipada tant a les frenades com als gasos d’escapament. Com a molt podrem veure canvis en la interpretació d’aquest concepte, però difícilment assistirem a una revolució.

Això vol dir que costarà veure un panorama molt diferent. A hores d’ara ja sabem que els Mercedes tornaran a ser els favorits, amb una oposició més marcada, això sí, per la competència. Però, tot i això, es fa complicat pensar -com diu Alonso- que McLaren pugui aspirar a substituir-los en el rol de màxim aspirant al títol. Mala peça al teler.

PUBLICITAT
PUBLICITAT