L’habilitat al manillar no ens fa immunes

Acomençaments dels 80, Ángel Nieto era un dels motoristes que acompanyava els reporters de la SER a cobrir la Vuelta. Durant un directe, el periodista de Ràdio Barcelona Pepe Gutiérrez narrava des de la moto la baixada complicada dels ciclistes per un port de muntanya quan el seu vehicle va lliscar en un revolt, i va exclamar un “¡Cuidado! ” que va espantar l’audiència. Nieto, després d’evitar la caiguda amb una enorme exhibició d’habilitat al manillar, va deixar anar un “ ¡Tranquilo, soy el campeón del mundo! ”

Aquesta vegada ni la seva perícia no l’ha salvat d’un accident absurd, dalt d’un vehicle de lleure (un quad) i en un desplaçament estant de vacances a Eivissa. És a dir: en unes circumstàncies, en teoria, sense fatiga ni estrès i en les quals, en canvi, el relaxament o la falta d’atenció sovint juguen un paper massa destacat.

Fa pocs dies els principals responsables de la mobilitat a Catalunya, davant del salvatge repunt de la mortalitat entre els motoristes, van insistir en la necessitat de transmetre als usuaris dels vehicles de dues rodes la seva vulnerabilitat, i que és imprescindible i urgent que prenguin consciència del risc elevat que pateixen.

És cert que Ángel Nieto va ser una de les icones de l’esport en blanc i negre, i que el règim de l’època va capitalitzar els seus resultats, però no s’ha d’oblidar que aquest pilot ho ha sigut tot en el motociclisme. No només en competició. També amb la seva imatge com a comunicador de campanyes i accions en pro de la seguretat viària.

Amb ell va començar tot. Els èxits dels Márquez, Lorenzo i Pedrosa, però també els de Crivillé o Sito Pons, i especialment els de l’equip Aspar, Herreros o Ricardo Tormo comencen a partir dels seus 12+1 -com li agradava dir- títols mundials. Res del que després ha sigut aquest esport hauria sigut possible sense ell, capaç de guanyar 90 Grans Premis, una marca només superada per Agostini (122) i Rossi (110).

Nieto ha sigut sempre un murri, des que va arribar de Madrid per escombrar primer al taller de Bultaco i després al de Derbi, la seva gran marca. La seva astúcia com a esportista va ser una de les claus dels seus èxits. Nascut a Zamora, la seva mare tenia una botiga d’aviram al cor de Vallecas, on es va criar. Ha estat molt vinculat amb Catalunya, sobretot gràcies a la tutela de la família Rabassa, propietaris i fundadors de la marca de Martorelles.

Molta gent l’anomena “maestro”, i realment ho ha sigut. Que el seu accident serveixi també com una lliçó més per a la seguretat viària.