Nieto no necessita premis a destemps
En els 30 anys dels premis Príncep d’Astúries només tres pilots han estat distingits amb aquest guardó: Sito Pons (1990), Fernando Alonso (2005) i Michael Schumacher (2007). El món del motor ha reivindicat des del primer dia la concessió d’aquest premi a Ángel Nieto i no m’estranyaria gens que, seguint la tendència de parlar bé dels difunts, ara li donessin el guardó a títol pòstum. Hauran fet tard. I el ridícul. Si jo fos de la família, els diria que, a hores d’ara, es poden ben confitar una distinció per la qual el pilot va fer tots els mèrits. És veritat que Salvador Cañellas va guanyar un GP abans que ell, i que només la mort en competició ens va privar de saber fins on haurien arribat Ramon Torras o Santiago Herrero, que deien que potser haurien sigut tan bons com el 13 cops campió del món. Però el seu llegat és tan inqüestionable com immens. Nieto mai no va voler córrer el TT de Man, on va morir Herrero. Considerava que era massa perillós. I, ai las, ara ha mort en una illa, també. La transcendència de Nieto per a l’esport és tan gran que no necessita cap premi més. L’empremta que deixa i l’estima dels aficionats compensa el desencert d’alguns.
