Misc 28/07/2017

Les carreteres més impressionants del món

Hi ha carreteres que travessen valls i muntanyes i d’altres que travessen deserts: fem un repàs de les més espectaculars del món

i
Josep Lluís Merlos
5 min

Diuen que el més important de qualsevol viatge no és la meta, sinó el camí que fem per arribar-hi. La ruta que seguim, i sobretot les vivències que experimentem quan la fem, de vegades queden massa eclipsades per l’obsessió de col·leccionar destins finals. Fins i tot la magnificència del riu més espectacular, la grandesa del seu cabal o l’entorn que l’acompanya des del seu naixement fins que l’aigua arriba a la desembocadura, queda diluït quan connecta amb la immensitat del mar. L’exemple fluvial ens il·lustra que la transcendència més severa es desfà en un no res quan arriba al seu final. Ens agrada tant recopilar llocs que gairebé no ens queda temps per al que realment és important, que és el camí per arribar-hi. L’estiu és temps de vacances, de viatges, i molts els fem amb mitjans de transport propis: a peu o en cotxe, en moto o en bicicleta.

Orson Welles deia que quan viatgem en avió només podem viure dues classes d’emocions: l’avorriment o el pànic. Per això ens hem volgut centrar en alguns recorreguts terrestres, i hem triat carreteres que, per la seva singularitat, justifiquen el viatge per si soles. N’hem seleccionat de tot el món, amb l’ajuda de l’equip que fa proves en ruta dels diferents vehicles de Seat. Ells busquen condicions de tota mena, tant orogràfiques com climàtiques, per comprovar el rendiment dels seus cotxes en els escenaris més diversos i, per tant, la seva experiència és molt valuosa. Totes aquestes rutes són especials. N’hi ha que travessen valls i muntanyes, recorreguts de revolts infinits, milers i milers de quilòmetres. I milions d’històries per viure. Que el camí sigui llarg, ple d’aventures i ple de coneixences.

Alemanya

Romantische Strasse

400 quilòmetres des de Würzburg fins a Füssen, als Alps de Baviera, plens de petits poblets farcits d’esglésies, castells (no us perdeu el Neuschwanstein), convents i pobles medievals com ara Dinkelsbühl, envoltats per tot arreu de vinyes penjades de terrasses força verticals i a una certa alçada, on fan el famós eiswein (vi de gel).

Argentina

Ruta 40

És una de les carreteres més altes del món i també una de les més solitàries. Arriba als 5.000 metres d’altitud, i travessa 21 parcs naturals i 18 rius, en paral·lel a la serralada dels Andes. Dels 5.200 quilòmetres que té, probablement la part més interessant és la que correspon a la Patagònia austral.

Austràlia

Great Ocean Road

En els 243 quilòmetres del seu recorregut podem veure autèntiques meravelles naturals com Els Dotze Apòstols, un conglomerat de roques modelades per l’erosió i que surten del mig de l’oceà Antàrtic, al parc de Port Campbell, o l’Arc de Londres, no gaire lluny de Melbourne, i que abans d’un ensorrament estava format per dues arcades gairebé simètriques.

Catalunya

St. Feliu de Guíxols - Tossa de Mar

365 revolts en 21 quilòmetres, envoltats del paisatge més definitori de la Costa Brava. La carretera GI-682 és el paradís per als usuaris de vehicles de dues rodes. Una balconada contínua sobre algunes de les cales de més anomenada de la regió, per la seva orografia i, sobretot, per la seva bellesa. Si el recorregut us deixa amb ganes de fer encara més revolts, podeu agafar el trencant que porta cap a Sant Grau. Mar i pinedes ens acompanyaran durant una via que genera unes sensacions que cap parc temàtic al món ha pogut igualar amb les tecnologies de l’entreteniment més modernes.

Espanya

Desfiladero de la Hermida

Situat al cor de Cantàbria, amb 21 quilòmetres de llargada, aquest congost és dels més llargs de tot l’Estat. El recorregut està ple de petits miradors des d’on es poden veure les parets de les seves cingleres que, en alguns casos, poden tenir fins a 600 metres d’altitud totalment vertical. Al fons d’aquestes gorges del massís d’Andara hi corre el riu Deva. Un paradís per als ornitòlegs que van camí dels Picos de Europa.

Els Estats Units

Route 66

És la carretera preferida dels entusiastes de les Harley Davidson, que la coneixen com The Mother Road. Durant els 4.000 quilòmetres que van des de Chicago fins a Santa Monica (Califòrnia), creua set estats diferents. El cinema s’ha encarregat de fer-la molt popular, ja que ha sigut escenari de pel·lícules mítiques com Easy rider -amb Peter Fonda, Dennis Hopper i Jack Nicholson- o El diable sobre rodes, una història intrigant sobre un camió assassí que va ser l’estrena com a director de Steven Spielberg.

França

Ruta de Napoleó

Comença a Golfe-Juan i, aprofitant part del traçat de l’actual Route Nationale 85, arriba 325 quilòmetres després a Grenoble. És part del recorregut que va fer Napoleó quan tornava cap a París des de l’exili. Travessa pobles de la Provença, els Alps, la Costa Blava i la regió de Roine-Alps. Passa per la ciutat de Grasse, considerada la capital mundial dels perfums, com ens explica el famós llibre de Patrick Süskind. Durant el recorregut anirem trobant alguns dels trams del Ral·li de Montecarlo.

Itàlia

El pas de l’Stelvio

És una de les carreteres més estimades per ciclistes -el Giro acostuma a passar-hi cada any- i motoristes. En només 24 quilòmetres haurem d’afrontar un desnivell del 7,6% i gairebé una cinquantena de revolts molt tancats en forma de paella. Un trencacames al cor dels Alps Orientals que s’enfila fins als 2.757 metres d’altitud. Aquesta carretera tan recargolada és l’escenari de moltes filmacions publicitàries. Alfa Romeo té un SUV que porta el seu nom, i Guzzi va batejar així una de les motos més reeixides del seu catàleg.

El Marroc

Gorges del Dadès i del Todra

Des d’Ouarzazate fins a Erfoud, els viatgers tindran l’oportunitat de veure paisatges gairebé extraterrestres com els famosos Dits del Mico, o poblets com Rissani. La part més exigent de la ruta s’enlaira cap a un port de muntanya ple de revolts, molt estret, i on haurem de vigilar molt amb les nombroses autocaravanes que fan aquest recorregut i que, per poder girar a les corbes més tancades, de vegades han d’envair el carril contrari. A mitja pujada hi trobem un mirador que ens permet veure el camí recorregut. La vista vertiginosa fa que ens passin les ganes de tornar pel mateix lloc.

Noruega

Atlanterhavsveien

Un altre escenari per a la publicitat. La Carretera de l’Atlàntic és una de les destinacions turístiques més visitades de Noruega. La van construir el 1983, i penja només uns quants metres per damunt de l’aigua en un recorregut que va unint durant poc més de vuit quilòmetres diverses illetes a través d’uns ponts que van fent uns revolts molt espectaculars, desafiant les onades i, sobretot, els vents fortíssims que hi ha a la zona i que van fer que les obres d’aquest tram fossin un repte.

Atlanterhavsveien, a Noruega

Romania

Transfagarasan

Nicolae Ceausescu la va fer construir buscant una ruta estratègica per poder defensar el seu país d’una hipotètica invasió de la Unió Soviètica, a principis dels anys setanta, i per por del que havia passat a Txecoslovàquia. Els seus 90 quilòmetres plens de revolts acostumen a estar tancats durant gran part de l’any a causa de la neu. Aquesta via serveix per accedir al llac Bâlea, i és a la regió dels Càrpats. El castell de Poenari és un dels seus principals atractius arquitectònics, sobretot perquè va ser la residència de Vlad III, el personatge que va inspirar Bram Stoker per escriure la novel·la Dràcula.

Suïssa

Furkapass

La imatge de l’Aston Martin DB5 de James Bond fugint del malvat Goldfinger va quedar fixada en la memòria dels més cinèfils l’any 1964. Les evolucions d’aquest cotxe pels revolts d’una carretera que separa els cantons de Valais i Uri, al cor dels Alps suïssos, van fer encara més popular aquest port situat a 2.436 metres d’altitud -un dels més alts d’Europa- i que els romans ja feien servir per transportar queviures.

Les carreteres més perilloses

Ja ho va dir Kerouac: “La carretera és la vida”. De la mateixa manera que podem fer rànquings de les carreteres més boniques, també podem establir una classificació de les rutes més perilloses. Si fem cas només de la possible sinistralitat derivada de la mobilitat, la valoració serà menys subjectiva, ja que els índexs de sinistralitat estan perfectament definits per les estadístiques. Per trobar carreteres perilloses no cal anar gaire lluny: segons l’últim estudi EuroRAP, Catalunya té gairebé 2.000 quilòmetres de la seva xarxa viària amb un risc elevat de patir un accident. L’anàlisi ens diu que el tram més perillós correspon als 11,4 quilòmetres de la BP-1417, que uneixen Barcelona i Sant Cugat. L’estudi només té en compte vies per on passin més de cinc mil vehicles al dia, superiors als cinc quilòmetres, i on en els dos últims anys hi hagi hagut accidents amb morts o ferits greus. Però no siguem alarmistes.

A les llistes de les carreteres més perilloses també hi apareixen algunes de les rutes que hem assenyalat com les més boniques del món. Per exemple, en el cas d’Espanya, el Desfiladero de la Hermida no només és una de les rutes més boniques, també és una de les més perilloses de l’Estat, juntament amb altres amb un paisatge espectacular, com la ruta del port de la Ragua, a Sierra Nevada; la carretera de Sa Calobra i la del cap de Formentor, a Mallorca, o l’alt de Velefique, a Almeria. El mateix estudi EuroRAP diu que el tram de més risc de les carreteres espanyoles està situat entre els quilòmetres 33,4 i 45,9 de la N-435, a Badajoz, sobre un total de 24.805 quilòmetres analitzats. La marca de begudes Red Bull va fer un rànquing de les carreteres més perilloses del món, en funció de l’orografia i la dificultat de la via. La majoria són a l’Índia (el pas de la muntanya Zoji La i el pas de Rohtang), el Pakistan (la carretera al Karakorum), la Xina (Tianmen Mountain Road, i el túnel de Guoliang), Amèrica (al sud, la carretera a Los Yungas, a Bolívia; i al nord, l’autopista Dalton, a Alaska). D’Europa el rànquing només destaca el pas del Gois, a França, que dues vegades al dia queda inundat per la pujada de la marea.

stats