Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Amb la cara ja paguen

El llenguatge dels gestos moltes vegades diu més coses que el parlat. Quan un pilot baixa del cotxe després de dues hores de jugar-se la vida a tres-cents per hora, és difícil dissimular la realitat de l'estat anímic. Els organitzadors de la F-1 ho saben, i per això cada vegada endarrereixen més la possibilitat que els seus herois s'hagin d'enfrontar en calent a preguntes de periodistes impertinents. Com que són porucs i tenen por que una declaració fora de to pugui embrutar la imatge impol·luta del campionat, enguany s'han inventat les entrevistes amables que antics pilots de llegenda fan al podi. L'excusa és que així els espectadors que hi ha al circuit poden sentir les primeres valoracions dels premiats. La realitat és que d'aquesta manera baixen les pulsacions i es refreden els ànims. Però la força de la imatge té més potència que la de les paraules.

Ahir, al podi de Yeongam, només Vettel semblava content. És el nou líder, i també qui ha guanyat més curses el 2012: quatre, les tres últimes de manera consecutiva. Amb la victòria de Corea s'ha convertit en el pilot que ha encapçalat més voltes aquesta temporada. L'asturià no va primer en cap volta des del llunyà juliol, a Alemanya, l'última cursa que ha guanyat fins ara.

Tot i ser segon ahir, Webber no semblava gens satisfet, i menys després d'haver-li hagut d'obrir la porta al seu company al primer revolt, d'haver-se vist obligat a respectar unes ordres d'equip que, tot i no estar escrites, pesen com una llosa. Alonso, tercer, encara estava més disgustat, a pesar de la docilitat amb què Massa li havia protegit l'esquena, obeint el mateix precepte que Webber. El marge de Vettel és de només sis punts quan encara en queden cent en joc, però ha arribat un canvi. Alonso té motius per no riure: després de l'estiu, tot l'avantatge que tenia se li ha escolat entre els dits, com si fos sorra de platja, amb la mateixa velocitat que Vettel sembla llançat cap al tercer títol mundial. Fa bé d'amoïnar-se tant.