27/11/2016

El nou campió s’espolsa la mala fama

2 min

A la F-1 sempre diuen que el principal enemic de cada pilot és el seu company d’equip. Curiós axioma, aquest, ja que els dos integrants de cada escuderia han d’anar a la seva, però també han de treballar plegats pel preuat objectiu del Mundial de constructors. La competència sempre és estimulant, però amb un propòsit tan complicat com aquest, la rivalitat pot portar -i ho fa tot sovint- algunes situacions de compromís. L’exemple més recent el tenim en l’any que han protagonitzat Nico Rosberg i Lewis Hamilton, els dos pilots de Mercedes, que s’han repartit les victòries en la majoria de les curses, i que ens han regalat, amb el seu duel, un curs magnífic, tot i que monopolitzat per ells.

Rosberg, per fi, s’ha proclamat campió mundial. Amb tot el mèrit. Aquest títol trenca la fama que arrossegava l’alemany de ser un pilot mediocre. Actor secundari, Poulidor, mitjania... li han dit de tot. De fet, ningú havia guanyat tantes curses fins ara, 23, sense haver guanyat el diploma final. El corredor nascut a Wiesbaden, resident a Mònaco i que des de petit estiueja a Eivissa (per això parla tan bé el castellà), ha acreditat una maduresa que no li havíem vist. D’acord que va amb un Mercedes, i això ja és tot un avantatge; però cal conduir-lo, i fer-ho bé.

Rosberg no ha sigut capaç de transformar més pole positions en victòries que el seu company, tot i que Hamilton ha sigut especialment erràtic a les sortides, ja que el sistema mecànic i el protocol han canviat i aquest cotxe té un embragatge molt delicat. Però no hem de caure en l’error de creure que en Nico “s’ho ha trobat”, ho ha tingut fàcil o que el seu èxit és conseqüència de les errades de Hamilton, que n’hi ha hagut.

34 anys després del títol que va segellar Keke Rosberg, el seu pare, s’ha convertit en el 33è campió mundial de la història de la F-1 -el tercer alemany, tot i que porta sang finlandesa a les venes- i també en el segon fill d’un excampió que perpetua el cognom, com van fer els britànics Graham i Damon Hill, amb 20 anys de diferència entre els dos Mundials. Alliberat del llast que suposava el seu descrèdit perpetu, l’any vinent podríem veure un Rosberg diferent, i des de l’inici.

stats