Publicitat
Publicitat

PEU AL FERRO

El triomf de la intel·ligència

Lewis Hamilton va fer un pas molt important per sumar la quarta estrella de campió del món, quan s’acaba de creuar l’equador del curs. Va arribar a l’Hungaroring amb un punt de desavantatge respecte a Rosberg, i en va sortir amb sis de marge, situant-se per primer cop com a líder del campionat. I això que a Mònaco va arribar a tenir 43 punts menys que el seu company d’equip.

L’anglès, amb cinc victòries, ja és el pilot que en té més en la història de la Fórmula 1. Si a Silverstone va superar la marca de Nigel Mansell -l’heroi local-, aquí ha millorat els registres de Michael Schumacher. Cada setmana trinxa records històrics, encara que faci veure que no l’amoïna.

Rosberg s’haurà d’espavilar si vol proclamar-se campió i desempallegar-se del dubtós honor de ser el pilot que ha guanyat més curses, dinou, sense haver-se endut mai el títol. Que Hamilton tingui tantes victòries com podis ha assolit ell és una data significativa que dibuixa el nivell de cobdícia que tenen. Diu l’estadística que mai cap pilot que s’ha emportat les tres primeres curses de l’any ha deixat escapar el diploma. Però Rosberg -que se les va endur- no pot badar, perquè la fam de títols del seu veí de box sembla no sadollar-se mai.

La d’ahir va ser una victòria que trenca amb alguns tòpics que, injustament, li pengen. Hammertime va jugar amb el seu rival com va voler. Va dosificar el GP com va voler i en funció de les necessitats, deixant acostar Rosberg i allunyant-lo com més li va convenir, com si l’asfalt fos un xiclet. Fins i tot va tenir el coratge d’alentir la prova perquè Ricciardo ensumés la possibilitat d’arrabassar-lo, cosa que l’australià no va poder fer.

Els pilots són gent més intel·ligent del que els aficionats creuen. Han de gestionar moltes coses, prendre moltes decisions, reaccionar instantàniament. I tot a molta velocitat. Per guanyar un campionat no n’hi ha prou sent valent, molt valent. També cal ser llest. I ahir Hamilton va ser el més murri. A les curses no tot és qüestió de pit i collons.

Si diumenge torna a guanyar, a Alemanya -a casa de Mercedes, al país del seu opositor- podrà fer a les vacances la vida que més li vingui de gust. I, si no, ho farà igualment. És Lewis Hamilton.