Donar gust al president
“Aquest és un règim molt presidencialista, els ministres hi són per donar gust al president”. Aquesta frase és de Rodríguez Zapatero. Me la va dir l’estiu del 2008. Va com l’anell al dit al govern que acaba de formar Rajoy. Ni un racó per a ministres amb ambicions presidencials, ganes de mostrar idees pròpies o infectats pel perillós vici de parlar de política. Margallo era l’únic que quedava. Ja no hi és. Dos anys d’expectatives de canvi i el president reelegit interpreta el règim exactament igual que el dia que va arribar: hegemonia del poder executiu, partit molt jeràrquic, submissió al líder, impermeabilitat als adversaris.
Rajoy ha format una legió de fidels per a dues tasques concretes: resistir sense cap concessió i preparar el xoc amb el sobiranisme català. Ciutadans i PSOE no poden al·legar ignorància. Des que va tenir els vots assegurats, Rajoy va deixar clar que l’oposició no li marcaria la política. Tot està preparat per governar quatre anys. Els relleus hauran d’esperar. L’únic gest amable és el canvi de portaveu. Sáenz de Santamaría ja no ens renyarà cada divendres. Iñigo Méndez de Vigo, home educat, sense arestes ni majors aspiracions, posarà vaselina a la continuïtat.
Saénz de Santamaría i Luis de Guindos es consoliden com a pilars del govern, perquè tot segueixi igual. I Álvaro Nadal, un empollon neoliberal de còmic, reforça l’equip econòmic per subratllar la voluntat d’ortodòxia i minimitzar el paper de Montoro, que el món del diner detesta perquè diuen que encara els fa pagar massa.
Segur que Rajoy ha prescindit a contracor de Fernández Díaz. Mantenir-lo era una provocació excessiva. I l’ha clonat. L’andalús Zoido repeteix perfil: profundament catòlic, altament conservador i amic del president. Un lleial per a la batalla de Catalunya, que pivotarà sobre Sáenz de Santamaría (CNI i administracions territorials) i sobre Rafael Catalá, executor de l’estratègia de judicialització de la política. Precisament dijous el Constitucional assumia la reforma per castigar els polítics desobedients. Continuïtat també, doncs, en el procés de degradació de les institucions democràtiques.
