Misc 15/12/2013

Estats units del món

i
Josep Ramoneda
2 min

En el seu afany per desqualificar l'independentisme català, el president Rajoy va dir que una Catalunya independent anava "contra la direcció dels temps presents" i que el món avançava "cap a uns estats units del món". Casualitats de la vida, l'endemà que Rajoy premés el botó de la gravadora i tornéssim a sentir el que ha dit mil vegades -"La consulta no es farà", "No hi ha res a negociar"-, Putin va fer una solemne declaració d'afirmació del retorn de Rússia al poder imperial: "Ningú s'ha de fer il·lusions d'assolir una superioritat militar sobre Rússia", va dir. Cada cop hi ha més gent al món que s'identifica en "la defensa russa dels valors tradicionals", va reblar. Putin no parla en va: una maniobra seva va fer rectificar Obama en la seva intenció d'atacar Síria. Suposo que per Rajoy aquesta afirmació de la Rússia eterna i la seva voluntat de dominació -els ucraïnesos en saben alguna cosa- deu ser senyal inequívoc que avancem cap als estats units del món.

A Txungking, al costat de la presa de les Tres Gorges, hi ha un museu que llança un missatge rotund: amb la combinació del gran potencial tècnic i científic xinès, dels valors de la civilització huang i de la força del riu Iang-Tsé, la Xina tancarà un parèntesi de quatre segles i tornarà a ser la primera potència mundial. ¿Un altre indici que anem cap als estats units del món?

Malgrat la fantasia d'un ordre global dirigit pel diner, el món guanya en complexitat i multipolaritat. A Europa patim el dol d'un dels esdeveniments més importants d'aquest principi de segle: ja no som el centre del món. Hem d'aprendre a mirar les coses amb unes altres ulleres, no només amb les nostres. Una tasca gens fàcil per a un polític de gravadora incapaç de fer l'exercici de situar-se en la perspectiva de l'altre, en aquest cas dels catalans, per explorar la possibilitat d'entendre's. Rajoy hauria de saber que les xarxes virtuals estan servint tant o més per reforçar espais comuns ja existents que per crear-ne de nous a llarga distància. Coses del món que ve, paradoxes del nou cosmopolitisme.

stats