15/07/2017

Excepció

2 min

Puigdemont té un sol objectiu: fer el referèndum promès o, si no el pot fer, demostrar que ha fet tot el possible per fer-lo. Probablement va ser al maig, quan a Madrid li van dir que qualsevol sortida negociada passava per renunciar a la consulta, que va decidir que per dignitat havia d’anar fins al final. I a mesura que el calendari ha fet créixer la tensió, ha sentit la necessitat de crear la seva pròpia avantguarda. Un govern cohesionat de gent que no li discuteixi l’estratègia i comparteixi riscos. I ha fet neteja de dubtosos utilitzant paradoxalment el mateix mètode que el va dur a la presidència: el pas al costat. El que se’n va té la gentilesa d’assumir la sortida com a voluntària. No és bonic. Són mètodes d’excepció. Malament rai quan s’ha de distingir dins de la família entre els que estan disposats a tot per l’objectiu suprem -la pàtria- i els que no.

Excepció crida excepció. I la resposta automàtica de Rajoy ho confirma: parla de “deriva autoritària que trenca les lleis cada dia”, de “radicalització” i de “purga”, i diu que el govern “es mantindrà al seu lloc”. Quin lloc? Sánchez ho ha definit amb justa ironia: “Rajoy espera governar Espanya amb Catalunya sense Catalunya”. Vivim una situació d’excepció política que es fa estranya perquè la societat viu en plena normalitat, sense que els moviments de terres de la superestructura política li impactin gaire.

Puigdemont aposta per dos mesos i mig d’alta tensió en què tot se centrarà en els intents d’uns de fer el referèndum i dels altres d’impedir-lo. I tanmateix fins ara no ha fet un sol acte de desobediència o violació de la legalitat. Confia en la lleialtat del nucli dur i en la mobilització ciutadana perquè l’astúcia s’imposi a la força. Puigdemont està en trànsit, ell se’n va. És la seva llibertat, però també la seva debilitat: no és gaire responsable embarcar un país en un embolic d’aquesta envergadura i anar-se’n en ple sarau. Sempre deixa portes oberts: passi el que passi “aquesta legislatura s’acaba el dia assenyalat pel referèndum”. ¿L’aposta definitiva per l’excepció reforça o debilita l’independentisme? Dependrà de la lletra petita, de com el referèndum es faci impossible.

stats