Misc 03/07/2013

Llibertats i servituds

i
Josep Ramoneda
3 min
L'essència del populisme: fer promeses sabent que no es podran complir.

1 . SOBRE LA LLIBERTAT. Si la llibertat és autonomia, és capacitat d'actuar, és autorealització, és raó crítica, és coneixement, és ironia, és resistència a l'abús de poder, és política, on és avui la llibertat? La publicitació del privat redueix l'autonomia de l'individu, les condicions de desigualtat resten capacitat i dificulten l'autorealització, la negació d'alternatives legitima l'abús de poder, la deslegitimació de l'Estat deixa la majoria a la mercè del caprici del més fort, la banalització del discurs nega la ironia, la reducció de l'individu a la seva dimensió econòmica (som el que tenim) li resta la polivalència que dóna la llibertat. Daniel Cohen n'ha fet una metàfora: l' Homo economicus , després de triomfar sobre els seus rivals, mor asfixiat en un món privat d'ideals i, finalment, ineficaç. Ho va dir Alexis de Tocqueville: "El que busca en la llibertat alguna altra cosa que ella mateixa està fet per servir".

2 . SOBRE ELS PARTITS. Certament, almenys mentre no es trobi un instrument millor, els partits són indispensables per a la democràcia. Quins partits? Sovint quan es parla de partits es pensa en els existents. És a dir, en un sistema tancat. Per això quan apareixen forces nascudes en l'extraparlamentarisme, que tenen la gosadia de presentar-se a unes eleccions, se les etiqueta d'antipolítiques, com si l'exclusiva de la política fos dels partits que estan en les institucions. La representació democràtica dels ciutadans i la selecció adequada dels quadres que han de gestionar l'estat són tasques fonamentals dels partits. Les fan de manera molt deficient. El sistema de representació ha estat prou tancat perquè sigui viscut com una imposició que té poc a veure amb la realitat. Per això ara a Espanya es comença a produir el que a Catalunya va tenir lloc ja fa temps: la ruptura del bipartidisme imperfecte. María Dolores de Cospedal va fer a la FAES una defensa dels partits polítics com a pilars davant la tirania i el populisme. Malament pot parlar de populisme un partit que va guanyar les eleccions amb l'essència del populisme: fer promeses sabent perfectament que no les podia complir. No n'ha complert ni una. Quan es governa només hi ha una defensa possible dels partits: afrontar la seva renovació. No es poden fer discursos farisaics contra la corrupció quan des d'un partit, en aquest cas el PP, es fa tot el que es pot per evitar la condemna dels seus corruptes. Mentre no estiguin disposats a obrir finestres i calaixos, encara que sigui al preu de la seva refundació, no tenen credibilitat. Si no fan el pas, només queda una alternativa: que els ciutadans, amb els seus vots, els substitueixin per uns altres. Ja està començant a passar. Però si no hi ha una reforma per redistribuir el poder, els nouvinguts seran cooptats per la casta. I tot seguirà igual. La societat canvia i els partits han d'evolucionar i sortir del seu món per donar respostes polítiques als ciutadans, no només als còmodes adversaris, companys de joc, que tenen asseguts al davant a l'hemicicle.

3 . AVÍS. El celebrat concert reivindicatiu de la independència del Camp Nou deixa algun senyal que no es pot menystenir. Els principals referents musicals de la gent jove no hi eren. És un mal símptoma, per dues raons: primera, perquè un país que vol mirar endavant, i fer un pas de gegant, no pot limitar el seu imaginari a la malenconia dels antics combatents. Segona, perquè obre dubtes sobre els riscos que s'està disposat a córrer per avançar en aquest procés. Si uns grups musicals d'èxit, que viuen en la popularitat i la moda, tenen por de les conseqüències comercials i d'imatge de participar en un acte d'aquest tipus, què serà del comú dels mortals?

stats