Publicitat
Publicitat

Por a la ciutadania

1 . BLAU. Els dos grans partits espanyols, PP i PSOE, impregnats dels hàbits del monopoli del poder, pensen com poden canviar la llei per assegurar-se en el futur el poder que temen perdre a les urnes. El PP vol incorporar al seu programa una reforma del sistema electoral que afavoreixi encara més els grans partits, i Susana Díaz demana una segona volta per garantir majories absolutes. Després de trenta anys de donar per bo el sistema electoral vigent (que ja està clarament decantat a favor de qui arriba primer), ara, davant la irrupció de nous partits, se’ls desperta la creativitat legislativa. Les societats són cada cop més complexes i els sistemes d’interessos també: es necessita una polifonia política que el bipartidisme no dóna.

La democràcia és un giny delicat que, basant-se en les llibertats públiques fonamentals, intenta reconduir i domesticar la conflictivitat pròpia de la societat i evitar l’abús de poder. Primer va ser el consens (que no deixa de ser una forma de coacció); després, el bipartidisme: la democràcia ha anat minvant i recentment la ciutadania ha començat a fer sentir la seva veu per demanar més i millor representació. La democràcia representativa no pot consistir a escollir entre blau cel i blau elèctric, que és el que està passant en la mesura que la socialdemocràcia s’ha acabat tenyint del color dels seus adversaris. Com tot sistema polític, la democràcia és un mecanisme de control social, però una de les coses que la distingeix és la capacitat de donar amplitud a l’espai del que és possible. Portem temps en una democràcia restringida en què es pot dir quasi tot, però una immensa part del que es diu queda a benefici d’inventari. Filtrar, seleccionar i reduir a soroll tot el que destorba és la tasca del poder (polític, però també econòmic i mediàtic). Però això està canviant. I la política institucional se n’ha adonat quan, inesperadament, alguns moviments socials han decidit entrar en la política institucional. Pànic: l’agenda s’amplia i els grans partits temen perdre el control per determinar el que toca i el que no toca, el que pot formar part del debat polític i el que n’ha de quedar fora. La qualitat de la democràcia depèn del que el sedàs deixa passar: és a dir, de la capacitat de reconeixement dels problemes, dels conflictes, de les idees i de les persones. En nom de la governabilitat -mite d’aquest temps de democràcies embridades- es vol canviar la llei per tornar a restringir l’espai que s’està obrint. Sona a posar portes el camp. El que cal precisament és canviar el filtre, que està brut i obturat, per un de forats molt més grans. El problema dels que porten temps governant (i dels poders externs a la política que hi influeixen) és que tenen por a la ciutadania. Es nota. I ja seria hora de perdre-la tenint en compte tot el que la ciutadania ha aguantat.

2 . NEGRE. Ciutadans es presenta com un partit de nou estil, modern i liberal. La seva candidata a l’Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, diu que faran tots els possibles perquè la manifestació de l’11-S que l’ANC i Òmnium han convocat a la Meridiana no es pugui fer, i el seu líder ho confirma a l’ARA. Molt negre: les conviccions liberals decauen quan s’esmenta el dimoni. ¿No saben Rivera i Mejías que el dret de manifestació és un dels drets polítics fonamentals al costat del d’expressió i del de reunió? Una cosa és combatre ideològicament l’independentisme (Ciutadans ho fa tan bé que s’ha convertit en el partit de referència del vot unionista) i una altra és negar a l’adversari un dret tan elemental com el de manifestació. És la diferència que hi ha entre liberalisme i autoritarisme. Tanmateix, deuen pensar que si no es permet el referèndum que els independentistes plantegen també se’ls deu poder impedir sortir al carrer. El problema amb les llibertats sempre és el mateix, quan es retallen se sap on es comença però mai on s’acaba.