09/07/2016

Somiar

2 min

Des del Brexit les coses van ràpid dins del Regne Unit i més lentes cap a fora. Els tres principals actors, el que va crear l’oportunitat, Cameron, i els que van liderar l’assalt a la fortalesa europea, Johnson i Farage, abandonen l’escenari. Els conservadors ja han elegit candidats per succeir el primer ministre: Theresa May, veterana partidària d’Europa, i Andrea Leadsom, que ha emergit amb el Brexit. Els que van incendiar la casa deixen pas als bombers. En canvi, els britànics segueixen sense tenir cap pressa per demanar formalment que s’activi el procés per sortir de la Unió. Mentrestant a la City creix la impressió que tot acabarà en molt menys del que sembla. Dos anys de negociació donen per molt i al final, amb reversió formal de la ruptura o sense, es minimitzaran molt els efectes.

L’ex primer ministre Gordon Brown, al Guardian, ha posat el focus on calia: “Si no trobem la manera que la globalització sigui més justa i menys desestructurant, la política girarà al voltant de la qüestió de la nacionalitat, la raça o la identitat”. Què han fet per afrontar aquest repte personatges com Juncker -una caricatura encarnada d’un estil polític obsolet que només genera desafecte-, els líders europeus que ara es lamenten o els dirigents britànics que no volien la sortida?

Potser els britànics van preferir equivocar-se sols abans que encertar-la amb els altres, en pro del desprestigiat principi de sobirania, encara que sigui per després sotmetre’s a l’ordre del capital global. Però les paraules de Brown ens diuen coses que molts dirigents actuals no volen sentir: que cal governar la globalització i no deixar-se governar per ella, que el retorn a posicions identitàries i nacionals és una conseqüència de la globalització (en algun marc han de trobar els ciutadans sentit a les seves vides) i que la democràcia o solda la fractura o perilla (d’aquí la malenconia de l’espai nacional on la democràcia es va fer forta). Interrogat per La Revue du Crieur, el director general d’una gran empresa francesa de l’acer diu anònimament: “No tinc temps de llegir. No visc en els somnis, visc en el concret”. La frase mostra la fractura que preocupa a Brown. Prohibit somiar.

stats