Publicitat
Publicitat

Wolf i la independència

“La independència d’un país petit no significa gran cosa”, ha dit Martin Wolf, editor del Financial Times, a les Jornades del Cercle d’Economia. En pur estil britànic, no se sap si és un argument a favor o en contra. És cert que Wolf completa la reflexió convidant els catalans a “pensar-se molt bé” si val la pena seguir amb el procés. Es pot interpretar com una invitació a deixar-ho estar. Si no significa gran cosa, vol dir que la situació de Catalunya no canviaria gaire pel fet de ser independent o no ser-ho, per què pensar-s’ho tant? I per què les autoritats espanyoles rebutgen parlar-ne? Wolf tira pilotes fora i es remet al tòpic de la qüestió interna. Però, si la independència fos poc rellevant, per què no estén la recomanació a les autoritats espanyoles i les invita a “pensar-se molt bé” si val la pena posar-hi tants obstacles? La fugida d’estudis de Wolf arriba quan Cameron acaba de confirmar el referèndum sobre el Regne Unit i Europa.

El mètode britànic de resolució de conflictes identitaris, avui, és la consulta. I l’experiència, el cas escocès, no ha anat malament a cap de les dues parts: Cameron n’ha sortit reforçat, Escòcia s’ha quedat i el nacionalisme ha guanyat pes. Ara repeteix procediment per posar tranquil·litat en la relació entre la Gran Bretanya i Europa. Cameron sap que els britànics sempre se sentiran incòmodes amb els europeus. No acaben d’entendre què fan amb aquests continentals tan vulgars. Però saben que ells han perdut gran part del seu poder i que no els queda més remei que suportar el veïnatge i treure’n el millor rendiment. Cameron sap que els problemes de gran càrrega simbòlica i de molta lletra petita de la història no es resolen. El malestar seguirà. Però la manera d’anar-lo trampejant és comprometre el ciutadà amb el vot, com a forma de resignació. Si el cas català s’ha de resoldre internament, Wolf té l’exemple a mà: el referèndum és un bon mètode. I si creu que la independència no significa res, més raons per aplicar-lo. El risc és mínim per a qui convoca. ¿O és que Wolf creu que per a Catalunya no significa gran cosa però per a Espanya sí?

PUBLICITAT
PUBLICITAT